Dissertacions, les millors. Capítol 2.

Al fil de Plató, concretament de la lectura del Fedó, i a partir dels suggeriments de treball del Ramon Alcoberro, els alumnes han elaborat dissertacions sobre diferents temes proposats al voltant de la filosofia platònica. 

En aquesta entrada podeu llegir dues: les de Dani Pérez i Patrícia Jiménez.

TEMA:

Al Fedó, Plató posa en boca del seu mestre Sòcrates les següents frases: “Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen altra causa que el cos i els seus desitjos”; “És culpa dels diners que s’originen les guerres”; “És el cos el que ens obliga a tenir diners”. Però és aquesta la vertadera causa de les guerres? Per què afirma això Sòcrates? Tenen els diners alguna cosa a veure amb les guerres? El nostre cos necessita els diners?

Dissertació de Dani Pérez

Segons exposa Sòcrates al Fedó, a la vida s’ha de realitzar un procés de purificació de l’ànima, per què quan arribi la mort es pugui evitar el cicle de les reencarnacions, on cauen les ànimes impures, i arribar així al món dels déus. Allà on l’ànima es trobarà amb ells i amb altres ànimes pures. Aquest procés de purificació, es duu a terme portant una vida filosòfica. Això consisteix en adquirir el coneixement veritable de les idees, però per poder fer-ho, s’ha de rebutjar el cos i utilitzar la ment. S’han d’evitar els plaers del cos (menjar, beure, el joc, el sexe, etc.) que distreuen l’ànima del seu procés de purificació, i també s’han de rebutjar els sentits (vista, oïda...) perquè confonen l’ànima i no la deixen arribar al coneixement vertader.

A partir d’aquesta teoria podem analitzar què causa les guerres. Antigament la causa de les guerres era aconseguir dominar nous territoris amb noves terres per al conreu i convertir al poble sotmès en esclaus al servei dels vencedors. Així, aquestes causes es corresponen amb els desitjos del cos, ja que la necessitat de més menjar obliga els pobles a conquerir territoris, o la falta d’esclaus obliga a fer presoners gent d’altres pobles per al servei dels desitjos del seu amo. Pel que fa als diners, la conquista d’un territori sol comportar creixement econòmic, per tant la gent gastarà la seva riquesa en els plaers del cos (el beure, el menjar o el joc...). El cos necessita els diners per poder accedir als seus vicis. Així doncs, l’afany d’aconseguir diners és també motiu de guerres.

En conclusió, l’afany de satisfer els plaers del cos és el que crea els conflictes, ja que quan un poble necessita més menjar, nous conreus o més riqueses per a subsistir, es veu obligat a expandir-se i a entrar en conflicte amb altres pobles. De la mateixa manera, els diners tenen molt a veure amb el cos, ja que són l’instrument que li proporciona el que vol. Per aquesta raó, Sòcrates afirma les frases anteriors. Segons ell, els homes hem d’evitar aquests vicis i dedicar-nos a fer filosofia, així les guerres no tindrien lloc i els homes purificarien la seva ànima.

Dissertació d'Anna Mª Porredón

Des del principi, l’ésser humà ha conegut guerres i més guerres, baralles i més baralles, amb diferents objectius o causes. Una guerra sempre pretén aconseguir algun benefici, encara que sigui molt popular la frase “a les guerres mai hi ha un guanyador”. El benefici més estès són els diners, ja sigui per l’obtenció de més terres, d’esclaus o de saquejos a les ciutats sempre acaba obtenint-se, proporcionant “riquesa”. Podrien haver altres motius per iniciar una guerra, però tots serien del mateix tipus.

Així doncs, la causa de les guerres són els diners, més concretament el desig d’aconseguir més diners. És realment la causa de les guerres el cos, com sostenia Plató? Donat que segons ell, l’ésser humà està compost de cos i ànima (dualisme antropològic), i que al seu torn hi ha tres ànimes diferents: una ànima irracional que s’ocupa dels desitjos del cos, una ànima irascible que s’ocupa de les emocions i passions i una ànima racional que s’ocupa de la intel•ligència i que, a més, constituteix l’única part nostra que és immortal, i donat que el desig d’aconseguir diners és propi del cos, ¿no és necessari que la nostra ànima irracional s’ocupi de l’aconseguiment de diners, iniciant aquestes guerres? I així, no és el cos causa d’aquestes guerres? Tanmateix, això no ha de suposar cap justificació de les guerres, perquè si bé l’ànima irracional s’ocupa d’iniciar-les, l’ànima racional, amb l’ús de la intel•ligència, tractarà d’evitar-les, ja que és ben sabut, i recupero la cita d’abans, que a les guerres no hi ha mai cap guanyador: es perden una gran quantitat de recursos, mor gran part de la generació més jove i es mata i es destrueix pràcticament tot l’estat “perdedor”. I això suposa també que les guerres no siguin quelcom bo des del punt de vista ètic. Tot això és un preu massa alt per uns diners que no són necessaris, que tan sols es desitgen per avarícia.

Al meu entendre, en coherència amb Plató, el cos necessàriament és l’única i veritable causa de les guerres, si bé això no ha de servir com a justificació d’aquestes. Si el que volem és un món de pau i no de guerres, hauríem de fer tots com suggereix Plató al seu Fedó i seguir una vida filòsofica o, si més no, no fer gaire cas als desitjos del cos i més cas a la nostra ànima racional.