Ens va la vida

No tenim prou amb un dia de reconeixement i denúncia, ens va la vida. La nostra, la de les nostres filles i joves. La de tothom, no importa el gènere. 

Al cel per peus

No és que s'acosti el dia 8 de març i haguem de fer la inevitable entrada sobre la situació de la dona, els seus drets i reconeixement. No. Malgrat l'exemple, no seguim aquí temes d'actualitat ni mediàtics. Un intent de reflexió i d'exposició d'algunes pràctiques pedagògiques i d'alguns dels seus resultats anima aquest blog desigual i voluntàriament fragmentari, potser inconnex, sense pretensió de produir coherència o de tenir, com s'acostuma a dir, una línia. Res centrat en el tema. El tema no se sap quin és. La filosofia que es practica mentre l'autora passa una temporada laboral a Les Termes no té perquè tenir una línia i si ha de ser coherent, millor que ho sigui amb el que suposa la realitat de la docència de la filosofia a aquest centre públic. 

És en aquest no encaix amb cap pre-definició on encaixa aquest trailer d'un documental que, per pura serendípia, he trobat i m'ha semblat interessant. Com la recerca pedagògica que en el dia a dia té tant de casual i intuït que dubta de ser-ho, tot i que potser per tot això ho és. Qui sap. Els savis escriuen en altres llocs, no aquí. 

Anem al cel per peus, sí senyor, sí senyora. Maltractem l'anatomia i fem el cos expressiu d'una identitat que no per no tenir fonament filosòfic ni científic no és menys necessària. Idealitzem, doncs, per viure. Somien per ser feliços. Ens posem talons, per arribar al cel. 

Projecció a Ca la Dona (C/Ripoll, 25, BCN) a les 20 h dijous 21 de febrer. 

Trailer 1 # Deu centímetres més a prop del cel # català

from raquel rei on Vimeo.

El Dia de la Dona dissertant...

.... sobre les principals dificultats amb què es troben les filòsofes avui dia a partir d'una entrevista a Fina Birulés.  Aquest és un fragment de la dissertació de Cristina Ortega:

Les filòsofes són necessàries, al igual que els filòsofs. Aquesta diferenciació de sexes és inútil ja que dedicar-te a la filosofia no depèn del sexe sinó d’altres facultats com és la capacitat de reflexió o argumentació. Gràcies a les filosofes d’avui dia que recuperen les obres d’aquelles que no van passar a la història, podem conèixer més de la filosofia passada que fins ara només havia estat marcada pels filòsofs. És important elaborar aquesta tasca de recuperació, no només històrica sinó també la que té a veure amb la identitat de les dones presents. D’aquesta manera s’aconseguirà donar a conèixer les filosofes que no van poder ser transmeses en el seu moment, i per altra banda no s’ha de consentir que es torni a repetir aquesta desigualtat, i donar les mateixes oportunitats a les filosofes que als filòsofs.

...sobre les aportacions de la igualtat de les dones al món segons Amelia Valcárcel. Aquí podem llegir dos fragments de les dissertacions de Genís Gallardo i Ainoa Olmo, respectivament.

Segons afirma Amelia Valcárcel, per aconseguir aquest món igualitari, a la societat han de regir una sèrie de valors sense els quals seria impossible aconseguir aquesta igualtat. Aquest valors són els de llibertat, igualtat i solidaritat units a la tolerància, els quals aportarien que es respectessin tant els homes com les dones i s’aconseguís una societat molt més oberta i millor que l’actual. Això es degut a que en l’actualitat aquest valors no imperen a la societat globalment, perquè hi ha moltes dones que pel fet d’haver nascut a un lloc i una cultura determinada, ja es veuen menyspreades pel domini que exerceixen els homes sobre elles.
Donades aquestes circumstàncies, veig necessari i fins i tot imprescindible, que existeixi aquesta lluita feminista d’intentar aconseguir un món igualitari. És veritat que s’ha avançat molt respecte a èpoques passades en aquest aspecte, però encara no és suficient, perquè quotidianament apareixen als mitjans de comunicació notícies que exemplifiquen la desigualtat que existeix encara avui dia. Uns exemples podrien ser la violència de gènere per la qual moren milers de dones, la situació de gran inferioritat de les dones per influència de algunes religions, o també la diferència en els sous entre els dos sexes encara que es realitzin les mateixes feines.
Per tant, per viure en un món millor és absolutament necessari que no existeixi cap discriminació, perquè al cap i a la fi, tots som éssers humans que formem part d’un mateix món, el qual milloraria enormement si es fonamentés en els quatre pilars que defensava Amelia Valcàrcel: llibertat, igualtat, solidaritat i tolerància. Encara que hi hagi moltes dificultats per aconseguir-ho, aquesta ha de ser la fita a la qual, un dia, arribar.

Arribem al feminisme com a filosofia política. Un cop acceptem que tenim semblances i diferències, però que tots som éssers humans i per això ens mereixem uns mateixos drets, cal aplicar-ho a l’àmbit pràctic. Si tots tenim les nostres diferències naturals i aquestes no ens fan ni millor ni pitjors hauríem de pensar perquè encara són determinants pel que fa al lloc que ocupem en la societat. És més, tots tenim diferències i això es pot entendre fins i tot com un tret que ens uneix, a més de totes les característiques pròpies dels humans que compartim; per la qual cosa les diferències no haurien de ser causa d’un estatus o d’un altre. És per això que hauríem d’idear un sistema d’organització social on no es valorés allò que ens ve donat, com les diferències naturals, sinó allò que podem fer. I per això hem de ser lliures, lliures dins d’aquest sistema almenys. És a dir, acceptant que tothom tenim diferències podrem partir des d’un mateix lloc i avançar. De fet m’atreviria a dir que aquest és un dels problemes del liberalisme radical dels últims anys: no comencem des del mateix lloc, no tenim igualtat d’oportunitats i per això amb el mateix esforç no podem fer el mateix, fet que ens indica que la “meritocràcia” de la qual presumeixen alguns dels seus defensors és falsa. Aquestes conclusions sobre el sistema polític i econòmic actual les hem fet a partir dels valors que ens proposa el feminisme, fet que mostra perquè és una filosofia política i com a partir d’aquests podem buscar solucions no només a la discriminació de gènere, sinó a una gran part dels problemes que actualment s’estan plantejant, i així, millorar el món.

Història del Dia de la Dona Treballadora

"El naixement del Dia Internacional de la Dona no radica en un esdeveniment aïllat com és la manifestació de les obreres del sector tèxtil novaiorqués, ni en l'incendi en una fàbrica de l’esmentat sector on moriren més d'un centenar de dones, sinó que ha d'enquadrar-se en un context històric i ideològic molt més ampli.

En el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d'obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. La jornada laboral era de vuit del matí a sis de la vesprada, amb un descans de mitja hora per menjar. Les hores de treball setmanals, que normalment eren cinquanta-sis, podien arribar fins a les setanta hores en l'estació amb més activitat.

El 27 de setembre de 1909 s'inicia una desocupació en la Triangle Shirtwaist Company (justament on ocorreria posteriorment l'incendi) que fou seguit per tot el país i per mitjà del qual es reivindicaven millores en les condicions laborals. La vaga es donà per finalitzada el 15 de febrer de 1910 amb resultats prou desiguals: 339 firmes havien pactat amb els seus treballadores i treballadores enfront de 13 companyies (entre aquestes la Triangle Shirtwaist Company) que no van arribar a cap acord amb els empleats i empleades. Si s'haguessen acceptat les demandes dels i de les vaguistes, l'incendi de la Triangle SC que succeiria l'any següent, en concret el 25 de març de 1911, probablement no hauria tingut lloc. En aqueix moment, més de cinc-cents empleats i empleades de la Triangle S C, en la seua majoria xiques immigrants entre els 16 i els 24 anys, es dedicaven a la confecció de shirtwaist, peça de vestir femenina molt en voga a finals del segle XIX i començaments del segle XX, ja que, al costat d'una falda llarga fins als turmells, formava part del vestit de diari de les dones d'aquell temps.

El saldo de la tragèdia van ser 146 morts de què 123 eren dones. Els caps mantenien les portes tancades per evitar els robatoris, la qual cosa impedí l'eixida de les treballadores.

Encara que, tant la vaga com l'incendi, es van desenvolupar en un moment històric crucial per entendre el naixement de la celebració del 8 de març com a Dia de la Dona Treballadora, no expliquen per si mateixos aquest esdeveniment. L'origen del Dia de la Dona es va desenvolupar dins del marc de la teoria socialista. La decisió de convertir aqueixa celebració en una festivitat internacional va anar a càrrec de Clara Zetkin, líder del moviment internacional de dones socialistes fins a l'esclat de la I Guerra Mundial. La seua proposta de creació, fou presentada en la II Conferència Internacional de les Dones Socialistes, celebrada en 1910 a Copenhaguen.

Amb això, Zetkin aconseguia reforçar els llaços de solidaritat i d’identitat entre les dones socialistes de tots els països al mateix temps que feia de la reivindicació del dret a vot de les dones una demanda internacional. Més tard, la Revolució Russa de 1917 tindria una gran influència a tots els nivells en el Dia Internacional de la Dona perquè, encara que la festivitat se celebrava des de 1914, va ser el 8 de març del 17 quan les dones russes s’amotinaren davant de la falta d'aliments, i donaren inici al procés revolucionari que acabaria en el mes d'octubre d’aqueix mateix any.

Després de la pujada al poder de Stalin, l'Estat necessitava augmentar els índexs de natalitat i el Dia Internacional de la Dona va passar a convertir-se en l'equivalent del Dia de la Mare. Al seu torn, acabada la II Guerra Mundial, l'Organització de les Nacions Unides creà un nou marc institucional en què animava a participar les dones de tots els països que havien alliberat el món del terror feixista, de manera que es garantira el reconeixement dels seus drets en el nou ordre internacional que estava a punt de crear-se. Amb aquesta actuació les Nacions Unides mostraven la intenció que el Dia Internacional de la Dona es convertís en una celebració en què les reivindicacions femenines quedaren integrades, i per tant diluïdes, en un marc molt més ampli, com era el del desenvolupament econòmic i social a nivell mundial."