divendres, 13 d’abril de 2012

El Dia de la Dona dissertant...

.... sobre les principals dificultats amb què es troben les filòsofes avui dia a partir d'una entrevista a Fina Birulés.  Aquest és un fragment de la dissertació de Cristina Ortega:

Les filòsofes són necessàries, al igual que els filòsofs. Aquesta diferenciació de sexes és inútil ja que dedicar-te a la filosofia no depèn del sexe sinó d’altres facultats com és la capacitat de reflexió o argumentació. Gràcies a les filosofes d’avui dia que recuperen les obres d’aquelles que no van passar a la història, podem conèixer més de la filosofia passada que fins ara només havia estat marcada pels filòsofs. És important elaborar aquesta tasca de recuperació, no només històrica sinó també la que té a veure amb la identitat de les dones presents. D’aquesta manera s’aconseguirà donar a conèixer les filosofes que no van poder ser transmeses en el seu moment, i per altra banda no s’ha de consentir que es torni a repetir aquesta desigualtat, i donar les mateixes oportunitats a les filosofes que als filòsofs.

...sobre les aportacions de la igualtat de les dones al món segons Amelia Valcárcel. Aquí podem llegir dos fragments de les dissertacions de Genís Gallardo i Ainoa Olmo, respectivament.

Segons afirma Amelia Valcárcel, per aconseguir aquest món igualitari, a la societat han de regir una sèrie de valors sense els quals seria impossible aconseguir aquesta igualtat. Aquest valors són els de llibertat, igualtat i solidaritat units a la tolerància, els quals aportarien que es respectessin tant els homes com les dones i s’aconseguís una societat molt més oberta i millor que l’actual. Això es degut a que en l’actualitat aquest valors no imperen a la societat globalment, perquè hi ha moltes dones que pel fet d’haver nascut a un lloc i una cultura determinada, ja es veuen menyspreades pel domini que exerceixen els homes sobre elles.
Donades aquestes circumstàncies, veig necessari i fins i tot imprescindible, que existeixi aquesta lluita feminista d’intentar aconseguir un món igualitari. És veritat que s’ha avançat molt respecte a èpoques passades en aquest aspecte, però encara no és suficient, perquè quotidianament apareixen als mitjans de comunicació notícies que exemplifiquen la desigualtat que existeix encara avui dia. Uns exemples podrien ser la violència de gènere per la qual moren milers de dones, la situació de gran inferioritat de les dones per influència de algunes religions, o també la diferència en els sous entre els dos sexes encara que es realitzin les mateixes feines.
Per tant, per viure en un món millor és absolutament necessari que no existeixi cap discriminació, perquè al cap i a la fi, tots som éssers humans que formem part d’un mateix món, el qual milloraria enormement si es fonamentés en els quatre pilars que defensava Amelia Valcàrcel: llibertat, igualtat, solidaritat i tolerància. Encara que hi hagi moltes dificultats per aconseguir-ho, aquesta ha de ser la fita a la qual, un dia, arribar.


Arribem al feminisme com a filosofia política. Un cop acceptem que tenim semblances i diferències, però que tots som éssers humans i per això ens mereixem uns mateixos drets, cal aplicar-ho a l’àmbit pràctic. Si tots tenim les nostres diferències naturals i aquestes no ens fan ni millor ni pitjors hauríem de pensar perquè encara són determinants pel que fa al lloc que ocupem en la societat. És més, tots tenim diferències i això es pot entendre fins i tot com un tret que ens uneix, a més de totes les característiques pròpies dels humans que compartim; per la qual cosa les diferències no haurien de ser causa d’un estatus o d’un altre. És per això que hauríem d’idear un sistema d’organització social on no es valorés allò que ens ve donat, com les diferències naturals, sinó allò que podem fer. I per això hem de ser lliures, lliures dins d’aquest sistema almenys. És a dir, acceptant que tothom tenim diferències podrem partir des d’un mateix lloc i avançar. De fet m’atreviria a dir que aquest és un dels problemes del liberalisme radical dels últims anys: no comencem des del mateix lloc, no tenim igualtat d’oportunitats i per això amb el mateix esforç no podem fer el mateix, fet que ens indica que la “meritocràcia” de la qual presumeixen alguns dels seus defensors és falsa. Aquestes conclusions sobre el sistema polític i econòmic actual les hem fet a partir dels valors que ens proposa el feminisme, fet que mostra perquè és una filosofia política i com a partir d’aquests podem buscar solucions no només a la discriminació de gènere, sinó a una gran part dels problemes que actualment s’estan plantejant, i així, millorar el món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada