dimarts, 2 de març de 2010

Dissertacions, les millors. Capítol 8.

Les dues Laures de 1r tornen a publicar al bloc dues dissertacions al fil del text de Virgínia Woolf, Una habitació pròpia.

La situació actual de les dones al món fa encara necessària una habitació pròpia?

Virginia Wolf defensa en "Una habitació pròpia" que la dona per arribar a escriure bones novel•les necessita tenir una autonomia econòmica i una habitació per a ella sola. És a dir, la dona, en primer terme, per a desenvolupar la seva capacitat intel•lectual necessita no dependre de l'home a nivell econòmic; ella ha de poder disposar dels diners que precisi i així mateix autogestionar-se'ls. En segon terme (i no per això menys important) requereix d'un espai només per a ella on poder desenvolupar la creació artística, és a dir, requereix llibertat i intimitat per a posar en pràctica qualsevol activitat que impliqui la utilització de l'intel•lecte, ja sigui en el camp de la ciència, la filosofia, etc..

Però V. Wolf no arriba a aquestes conclusions gratuïtament, si no que les assoleix després d'observar la història: poques dones apareixen en ella, i les que apareixen ho fan de manera secundària. Emperò això no és així per pura coincidència, sinó que és així perquè els homes (no tots, òbviament) han posat traves a l'avanç intel•lectual de les dones impedint que accedissin a les universitats, és a dir, prohibint la seva formació acadèmica, infravalorant les seves capacitats i menyspreant o directament rebutjant les seves "creacions". En definitiva, el sistema social que privilegia als homes s'ha encarregat d'ometre-les conscientment de la història, encara que totes elles hagin estat una peça important en el seu desenvolupament. En conseqüència, les dones han estat relegades a l'àmbit familiar, és a dir, a les tasques domèstiques, a la cura dels nens, a les feines vinculades amb la visió tradicional de la dona: infermeria, mestra, etc. I per tant al limitar-li la vida privada se li ha fet impossible tenir un temps lliure i intimitat essencials per a gaudir d'allò que els podia interessar i que a causa de la seva condició els va ser denegat. Cal afegir també que les dones que es van comportar fora dels esquemes assignats al seu sexe, van ser marginades per part dels homes i d'altres dones, però això no sorprèn ja que sempre que es "surt" de l'estipulat es reben crítiques d'una banda i elogis per un altre.

Per sort ja no vivim en aquella època. En multitud de regions del món s'ha passat de l'absoluta desigualtat d'un temps enrere a la gairebé completa equiparació, com per exemple a la societat occidental on la dona té un paper tan important com el del home. Però malgrat aixó la dona, en molts d'altres territoris, segueix sent considerada inferior respecte a l'home. Així que per arribar a que la totalitat de la població accepti i posi en pràctica la igualtat entre home i dona encara queda molt camí.

D'altra banda, una correcta educació podria reduir aquest temps ja que la desigualtat ve produïda entre d'altres raons per una educació diferent. Per tant, si l'educació entre homes i dones és igual pot aconseguir-se la igualtat entre sexes, i si això es produís, no seria necessària potser una habitació pròpia on desenvolupar la creació artística.

Amb això què vull dir? Que mentre la situació de la dona respecte a l'home no estigui equilibrada seguirà sent essencial que la dona disposi d'una habitació pròpia on poder escapar de l'opressió que el rol de dona assignat socialment li suposa i així realitzar la seva creació artística lliurement.

Laura Tomàs

En èpoques passades, en tot el món, la dona estava considera un ésser inferior al home i estava discriminada sexualment. La majoria dels homes de aquestes èpoques veien a les dones com a persones incapacitades per a realitzar el exercici intel•lectual que suposa la creació artística, com per exemple, escriure una novel•la.

Virginia Woolf,escriptora feminista del segle XX, en contra d’aquesta ideologia predominant en la seva època afirma que les dones el que necessiten per a realitzar bones novel•les és independència econòmica i personal, el que ella anomena “tenir una habitació pròpia”. És a dir, un espai íntim en el qual les dones puguin desenvolupar la seva capacitat intel•lectual. La independència econòmica i personal en aquella època era atribuïda als homes i no era normal o estava prohibida per a les dones. Això feia que les dones s’haguessin de casar amb un home per a poder tenir els diners necessaris per a sobreviure.

En èpoques passades està clar que era necessària aquesta habitació pròpia per a les dones de tot el món, però avui dia, al segle XXI, es necessària una habitació pròpia per a les dones?

Doncs bé, actualment, aquesta ideologia masclista s’ha reduït molt en els països desenvolupats que van avançar al llarg del segle XX, com Estats Units, França o Anglaterra. En aquests països desenvolupats les dones han aconseguit la igualtat entre homes i dones. Per tant, la habitació pròpia necessària per a les dones de qualsevol lloc del món en el segle passat, actualment, en aquests països que s’han desenvolupat no caldria, ja que les dones d’aquests països poden aconseguir sense cap problema la independència econòmica i personal perquè això ja no està prohibit o és normal en la seva societat. Llavors poden realitzar qualsevol exercici intel•lectual, com escriure novel•les, sense necessitat de tenir una habitació pròpia i poden obtenir els seus propis diners sense necessitat d’haver de viure amb una home per a disposar d’un mínims per a sobreviure.

El problema és que no tots els països s’han desenvolupat de la mateixa manera davant aquest problema de discriminació sexual. Hi han països en els quals encara predomina el pensament masclista, és a dir, que atribueixen superioritat l’home sobre la dona. A més hi han lleis discriminatòries sobre elles i una educació masclista en les famílies i en les escoles.

Un clar exemple d’això són els països on predomina una determinada visió de la cultura musulmana, com Jordània o Afganistan. En aquests les dones no tenen independència econòmica ni personal. Es passen la vida encadenades a un home, al qual estan obligades a obeir. Les dones es casen amb els homes que decideixen les seves famílies, potser, per raons econòmiques.

En aquests països les dones no poden gaudir ni del temps lliure ni de la intimitat suficient com per a emprendre una activitat intel•lectual, ja que estan obligades a dedicar-se únicament als fills, al seu marit i a les activitats domèstiques. Les activitats intel•lectuals només les realitzen els homes. Poden estudiar a la universitat, però no exercir, en alguns casos. En d’altres, el seu accés a l’educació està limitat per comparació amb els homes del mateix nivell social.

Per tant, en els països en els quals encara no s’ha desenvolupat el feminisme i continua havent-hi discriminació sexual, la habitació pròpia seria molt necessària, ja que aquestes dones viuen en una situació totalment injusta i necessiten una independència econòmica i personal per a poder realitzar una creació artística. Aquestes dones necessiten ser lliures i viure sense d’imposició d’estar encadenades a un home per a poder tenir els diners necessaris per sobreviure.

En definitiva, la habitació pròpia que reivindicava l’escriptora Virginia Woolf, en algunes zones del món, encara seria necessària, ja que no tots els països han avançat de la mateixa manera, ni totes les dones viuen en societats igualitàries, ni en tot el món predominant l’igualitarisme entre els diferents sexes.

Malauradament encara hi ha països en el quals en ple segle és necessària l' habitació pròpia que va reivindicar Virginia Wolf un segle enrera.

Laura Sánchez



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada