dijous, 29 d’abril del 2010

Sapiens emotiu

Fa uns anys el catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo escrivia un article a La Vanguardia titulat "Mono sapiens, humano emocional". En aquest article comenta els resultats dels estudis dels primatòlegs sobre el comportament dels primats i dels humans a partir de dos llibres de Frans de Waal: El mono que llevamos dentro (2005) i Primates y filósofos. La evolución de la moral (2007). Les conclusions que destaca el professor Requejo són les següents: a) la moralitat és anterior a la humanitat; b)e ls antropoides i humans som grupals; c) la base evolutiva de la moralitat es recolza en les emocions més que no pas en la racionalitat.
Això vol dir que "quan els humans enfrontem dilemes morals, les zones del cervell que s'activen són àrees emocionals antigues en termes evolutius".

Els neuròlegs també van arribar a la conclusió de que el judici moral depèn de les emocions.



A voltes amb la filosofia moral de John Stuart Mill a 2n de Batxillerat, Anna Mª Porredón ens aporta un article que informa sobre els darrers avenços en la investigació dels neuropsiquiatres sobre els principis que permeten canviar les decisions morals dels subjectes.

Punset entrevistava fa uns anys al neuròleg Antonio Damasio sobre el paper de les emocions, les passions i la presa de decisions.



Caldrà revisar els plantejaments dels filòsofs a la llum dels resultats de la neurociència sobre el fonament de les decisions morals i desfer-nos, sembla ser, de la concepció de l'ésser humà com a ésser fonamentalment racional en l'ambit de l'acció ètica. Ni som tan racionals (Plató, Aristòtil, Kant) ni tampoc tan egoistes (Hobbes). Sembla que Hume va intuir la importància de les emocions per la moral, sense que això suposi renunciar a la pretensió de racionalitat. Es tracta d'acceptar qui som perquè venim d'on venim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada