dijous, 4 de novembre de 2010

Dissertacions, les millors. Nou inici de curs.

Arriben les dissertacions dels alumnes del curs 2010-2011. S'han fet esperar una mica, malgrat l'avanç de curs, però ja les tenim aquí per llegir-les i compartir amb elles i amb ells els seus raonaments, les seves idees; per aprendre i per pensar-hi... Aquest curs sembla que tindrem més diversitat entre els participants. Per aquesta raó publiquem ara aquí algunes de les més bones que s`'han fet sobre l'actualitat de la sofística, que no totes les que s'han fet molt bé perquè ompliríem unes quantes pàgines.
Aquest aparador de les dissertacions dels alumnes vol ser una petita mostra que demostri que els estudiants de batxillerat no són al.lèrgics a la reflexió, ans al contrari!, com deia una professora que vaig conèixer fa molts anys. Per als que mireu aquest blog sento no trobar la manera de recollir i postejar el més valuós: l'experiència compartida de l'aprenentatge a l'aula. A l'aula on també passen, de tant en tant, coses importants.

Podem parlar de sofistes en l'actualitat? En quin sentit?


La paraula sofista prové del terme grec “sophía” (σοφία), que significa saviesa i sophós (σοφός), que significa savi. Els sofistes eren uns mestres de retòrica i oratòria. La retòrica és l’art de donar discursos de manera argumentada, mentre que l’oratòria és l’art de parlar amb eloqüència i la seva finalitat és persuadir. Van sorgir en l’Antiga Grècia i es presentaven com a professionals que, a canvi d’un salari, transmetien saviesa i els mètodes per arribar a aquesta. Eren mestres itinerants, que viatjaven per les diferents ciutats per oferir els seus serveis. Malgrat els termes pejoratius i l’opinió negativa que van sorgir d’aquests, i que encara ara es conserva (promulgades per les crítiques de filòsofs tan importants com Plató i Aristòtil), van ser unes persones cultes que van aportar diverses idees filosòfiques com l’escepticisme, el relativisme i l’agnosticisme. També van defensar el poder de la paraula i la llei del més fort. Tot i la distancia que separa els orígens d’aquest terme amb l’actualitat, podríem atrevir-nos a afirmar que ara, en la nostra societat actual, continuen havent-hi persones que utilitzin mètodes o idees sofistes?
Un bon exemple de l’aplicació de les idees sofistes a l’actualitat és tot el que envolta a la política. A mesura que s’aproximen unes eleccions generals, estem acostumats a veure per televisió, diaris, internet, etc. diferents actes o “meetings” on els representats de cada partit polític defensen tenir en les seves mans la veritat i els mètodes per arribar a aquesta. Sense anar més lluny, aquí és on trobem la primera idea sofista aplicada a l’actualitat: el relativisme, que defensa que la veritat depèn o es troba en relació amb el subjecte que l’experimenta, i que no poden existir acords universals compartits per tots els éssers humans. Cada partit polític defensa les seves pròpies idees, s’oposa a unes altres, i es troba convençut de que ell i no un altre té raó i disposa de la veritat. De la mateixa manera, cada persona que viu en una societat justa té dret a expressar i a seguir determinades idees, així com posicionar-se al costat d’un partit polític o d’un altre. La idea del relativisme es troba també fortament relacionada amb una altra idea filosòfica que van defensar els sofistes i que no és altra que l’escepticisme. L’escepticisme defensa que cap persona es pot presentar en possessió de la veritat absoluta, objectiva i única, i que tota idea pot tenir dos discursos, un a favor i un en contra. Aquesta idea la trobem a l’ordre del dia en totes les reunions que tenen lloc al Parlament o al Senat, on cada representant dels partits polítics d’oposició critiquen la forma d’actuar del govern actual sobre un tema determinat i troben un discurs en contra a totes les mesures que utilitzen i les accions que porten a terme. Al mateix cop, però, l’actual govern es defensa i contraargumenta d’una manera positiva les accions que estan portant a terme i les idees que segueixen.
Un altra de les idees dels sofistes que podríem aplicar a l’actualitat és la relació que hi ha entre l’objectiu principal dels sofistes (ensenyar retòrica i oratòria per poder defensar la teva pròpia veritat i convèncer a la gent) i la política actual, així com la llei del més fort i el poder de la paraula. Com hem dit abans, en vigílies d’unes eleccions generals, els diferents partits polítics ofereixen “meetings” per la majoria de províncies del país, per tal d’aconseguir persuadir a la gent mitjançant la tècnica de la retòrica i l’oratòria, i convèncer-los de que ells disposen de la veritat i del poder per canviar les coses per fer el bé, i així aconseguir el seu objectiu principal, que no és altre que guanyar vots perquè puguin accedir al govern. En aquest cas, trobem que la persona que disposi de més diners per fer una campanya molt potent pot ser la guanyadora de les futures eleccions. I si a més a més, aquesta persona domina la tècnica de la retòrica i l’oratòria podrà persuadir a més gent i convèncer-la perquè el votin. Tot això s’aconsegueix gràcies al gran poder de la paraula, capaç de persuadir l’ànima.
En definitiva, i malgrat la distància que separa l’origen dels sofistes de l’actualitat, trobem que sí que podem parlar de l’existència de persones sofistes, ja que, com hem comentat anteriorment, si la veritat és subjectiva no totes les persones defensen la mateixa veritat ni comparteixen les mateixes idees. Això comporta que la persona que sàpiga defensar millor les seves idees i disposi de més recursos econòmics podrà tenir més opcions de veure complida la seva voluntat. Tot això, unit al poder de la paraula provoca que una persona pugui arribar a fer creure a unes altres més dèbils que les seves idees són vertaderes, encara que no ho siguin.
Aquest només és un clar exemple centrat en l’àmbit de la política sobre l’existència de persones sofistes en l’actualitat, però si ens parem a pensar, trobem a moltes més persones que segueixen certes idees sofistes aplicades en diferents àmbits, no creieu?
Dani Castellano Ortiz

Actualment no podem definir cap persona com a sofista, per tant no hi ha sofistes a l’actualitat. Els sofistes es caracteritzen per la seva peculiar visió del món. Les seves característiques principals són l’agnosticisme religiós, el relativisme i l’escepticisme. Això s’expressa de manera que ells creuen que la veritat no existeix, que és relativa.
Observant aquestes característiques de la sofistica grega a l’únic que podem arribar és a la conclusió de que avui en dia encara es conserven part d’aquestes, però no totes en un grup d’individus, sinó repartits en diferents àmbits. Els que més destaquen són els professors, els polítics i els mitjans de comunicació.
Els professors s’assemblen als sofistes en que tots dos transmeten coneixements als seus alumnes a canvi de diners, ja que tenen una concepció del coneixement com quelcom exterior.
Els polítics utilitzen uns discursos, la finalitat dels quals no es ni buscar ni mostrar la veritat sinó que merament busquen allò que buscaven els sofistes de la antiga Grècia, i que no era res més que convèncer a un jurat (en aquests cas seria el poble) mitjançant la retòrica i l’oratòria per aconseguir allò que un vol. En aquest cas serien els vots del poble. Això mostraria una visió de la veritat com a relativa i subjectiva, per això no es molesten en buscar-la.
En els mitjans de comunicació també està present l’ús de la retòrica, l’oratòria i el relativisme. Com que la veritat és relativa, doncs cadascú expressa la seva i de manera diferent als altres, però totes elles són equivalents, i per a que una d’aquestes s’imposi a les altres, ha d’estar millor argumentada. D’aquí arribaríem a que en els telediaris -per dir un exemple- el que es fa es donar una opinió o punt de vista individualista sobre un fet o qüestió imposant-la sobre les de les altres persones. Això succeeix perque les persones veuen que aquestes opinions estan millor argumentada que les seves i les agafen per rebutjar les seves. Per això podem veure a una persona que pensa d’una forma, i desprès d’escoltar les noticies, en pensa d’una forma totalment diferent.
Per tant podríem concloure afirmant que encara es conserven algunes característiques dels sofistes, però que no hi ha ningú que sigui purament sofista, sinó que aquestes característiques es reparteixen en diferents ambits de la nostra societat.
Esiaka Minteh



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada