Quin és el sentit i quina la direcció?

Avui sí, avui sí que em poso i escric alguna cosa...ALGUNA COSA. No sé quina d'entre tantes que vaig acumulant i deixant que se superposin unes a altres i vagin despareixent ofegades pel pes de les més recents.

Tinc per triar: que si les protestes indignades que provoquen desconfiança i crítica entre gent de bon criteri que respecto; que si les maleïdes retallades contra les quals sembla que el govern del poble no és més que una realitat desfeta sense haver estat realitzada mai; que si els canvis en el calendari laboral dels professors de secundària per al curs 2011-2012, uns canvis semblants als moviments d'un cranc agonitzant; que si el final de curs amb tota la seva càrrega de decepcions, d'oportunitats perdudes de fer ALGUNA COSA ben feta, però pensem com paguem la factura del gas, això sí.

Sense paraules, és a dir, acceptat sense discussió: els exàmens de setembre són la cinquena meravella del món, el gran descobriment recuperat per a la lluita contra el fracàs escolar. Res d'ensenyar millor: més exàmens, més oportunitats per aprovar per resistència. Només qui aguanta sotmetre's a les exigències dels rituals consagrats per a l'ús dels oficiants desvaloritzats, rebrà la iniciació corresponent. Avui he vist un graduat de l'ESO imprés. Té la mateixa aparença que els antics. Només l'aparença.

Mentrestant, enèsima lectura de Nietzsche, tot un plaer i un malestar alhora. Quan no ens quedi ni aquest  apunt de filosofia, espero que em quedi la música i mentres els meus alumnes facin feina, pugui tararejar en veu molt baixa, o recordar un poema, potser recitar un llibre sencer en veu alta passejant...

En aquest bloc per a alumnes de filosofia, aquesta és una entrada de la professora que no sap sobre què escriure i prescindeix de subjectar-se coherentment a un tema coherent. Ja ho fa per mor de la supervivència en el dia a dia.

Però sap sobre què NO escriure: sobre pedagogia i altres herbes d'infusió, sobre valors i altres productes de consum, sobre precisament aquesta crisi, sobre l'absurda ciutadania, la impossible ética i la frustrant filosofia -matèries volàtils d'inconsistència estructural.