Foto de X. Perarnau
Internet ha precipitat el desterrament del tradicional sistema educatiu, basat fins ara en el bombardeig de dades, per donar cabuda a un altre molt diferent a partir de pautes educatives noves adaptades al món canviant, ha dit l'expert en educació Richard Gerver .
Gerver ha insistit en què "no es pot continuar ensenyant els infants am les escoles amb les tècniques del passat" perquè s'han quedat obsoletes.
La por i la negació a una realitat que no es pot aturar són els pitjors enemics... També ha donat un cop d'atenció als docents, a qui ha animat a transformar els seus hàbits d'ensenyament per a incorporar noves estratègies i pautes que estimulin els alumnes a aprendre de manera diferent, tenint en compte la nova realitat.
Una de les claus seria promoure en l'alumne la passió i l'interès per la reflexió i per treballar amb atenció per a entendre perquè passen les coses. Planteja que totes les fases del camí de l'aprenentatger són igualment importants en l'aportació de coneixement i que l'objectiu "seria no tant obsessionar-se amb arribar a la meta per convertir-se en metge o arquitecte del futur, sinó anar aprenent segons s'avança, amb cada pas que es dóna".
Alguns dels reptes de l'educació serien aprendre a treballar en equip, assumir riscos o fomentar la creativitat i l'esperit per a emprendre nous reptes.
La nueva educacion: Richard Gerver por raulespert
El desert està format per milers de grans de sorra. Vull pensar que un dia van ser duríssimes pedres que s'han desfet amb el pas del temps i els canvis inevitables de l'entorn. Es fa llarg de caminar, però no per la duresa del terreny.
El desert és una imatge de la soledat que molts homes i dones van travessar en algun moment de les seves vides d'un límit no desèrtic a un altre límit no desèrtic. D'un món a un altre. Pocs han fet la travessa en absoluta soledat i, sobretot, en absoluta ignorància del que era el desert.
Per això el desert em porta la imatge de les caravanes organitzades que imagino silencioses i sinouses per les carenes enigmàtiques de les dunes relliscant al ritme del vent.
Des del somni premonitori crec recordar el guia de la caravana i el mestratge de la seva mirada. Recordo.
Dedicat al meu mestre de vida, que em va inculcar la passió per viure i per ensenyar: el meu avi.
Magnífica comparació aquesta que fas Dolors amb el desert. Solitud, inexorabilitat dels canvis, i aquella mirada del mestre que ens ha guiat, i també estimat.
ResponElimina