dimecres, 19 d’octubre de 2011

El misteri de la motivació

Per sort, arriba la Mostra de Fotofilosofia 2011 i la professora pot tornar a motivar-se per la seva feina gràcies a la participació il.lusionada de la majoria dels seus alumnes. I no només, perquè potser no és qüestió de sort...



A partir d'aquesta interessant conferència que hem comentat a classe de psicologia, no són poques les preguntes que poden sorgir. Però només he proposat una: per què creieu que us he passat aquest vídeo?

Ja havíem fet  una feina dirigida per preguntes de comprensió i de reflexió sobre un vídeo que explicava com el nostre cervell construeix una imatge coherent de la realitat, que no necessàriament vertadera. Aquest cop la proposta era d'un signe ben diferent. Les respostes també ho han estat.

Alguns posaven l'èmfasi en què pretenia que aprenguessin la diferència entre motivació extrínseca i intrínseca. Això és tot el que pretenia?, he continuat preguntat.  Hi ha qui ha destacat llavors la meva intenció de que ells i elles facin les activitats amb ganes i des de dins, des del seu interés. I això per què hauria de voler-ho?, he insistit.

Sense dubtar-ho han afirmat que la seva motivació a les classes alimentava la meva motivació i si no, com ha dit una d'elles, em quedaria "xof". Encert ple. Demà continuarem per aquesta via. Són els mateixos alumnes que hi ha qui afirma que no tenen interés per res. Els del facebook a l'aula i, un cop proscrit, fora d'ella.

Una objeccció important al contingut de la conferència de D. Pink, arriba de la mà d'un pioner en l'educació orientada al desenvolupament de la persona:

Allò que es pot aconseguir fa pensar gairebé en aquella mena de coses que una màquina ben planificada pot fer millor que un ésser humà, i el principal efecte de l'educació, arribar a una vida plena de sentit, va per un altre camí.

Cita de J. Dewey al pròleg de Sense ànim de lucre de Marta C. Nussbaum, llibre de lectura més que recomanada: obligatòria per a tothom qui vulgui educar a ciutadans i ciutadanes per a la democràcia que volem i que podem tenir. Especialment en moments en què l'afany de lucre ens ha portat al desastre en què vivim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada