dijous, 2 de febrer de 2012

Idees per a una vertadera reforma educativa

Idea I

Alguns alumnes de 2n de batxillerat fan una feina voluntària a partir de la lectura de "El món de Sofia", llibre denostat i criticat per molta gent, però que enganxa i agrada a la majoria dels adolescents que conec que l'han llegit. Gens menyspreable.

Una alumna  (A. Olmo) reflexiona sobre la diferència que hi ha entre la resposta que dóna la protagonista de la novel.la a un examen i la que volia el seu professor.

El professor demanava en l’examen que l’alumne exposés allò que havia ensenyat ell en les classes, sense necessitat d’aportar opinió pròpia o raonar la resposta. La Sofia però no havia estudiat per l’examen, i va decidir respondre les preguntes aplicant allò que havia aprés fent filosofia, raonant molt bé la resposta i fent-la seva. Així va poder respondre sense necessitat d’haver-se de memoritzar la lliçó. És a dir, Sofia va elaborar la resposta i la va contestar mitjançant la raó, en comptes de simplement transcriure allò que posava en un llibre o havia dit el professor.

Aquesta elaboració de la resposta és molt més beneficiosa per l’alumne que simplement memoritzar un temari. Primer perquè d’aquesta manera s’està prioritzant el mètode amb què s’aprèn, el qual es pot utilitzar en moltes altres ocasions. Memoritzar la lliçó serveix simplement per respondre exàmens (memorístics) sobre aquell tema, però no es pot utilitzar en gaires ocasions més. I segon, el mètode que utilitza la Sofia permet a l’alumne aprendre realment la lliçó. Si ha pogut arribar en aquell moment a la resposta mitjançant la raó, no podrà oblidar-la, ja que sempre podrà utilitzar el mateix mètode per trobar-la de nou. En canvi, és molt difícil recordar a llarg termini allò que havies memoritzat per un examen, ja que el mètode (per exemple, llegir una vegada i una altra la lliçó, llegir-la en veu alta, etc) no el pots utilitzar sempre que vulguis.

El mètode que utilitza Sofia és més natural, és a dir, està més d'acord amb la nostra naturalesa d’animals racionals. Com en la vida, l’alumne és un subjecte actiu que participa en allò que fa, no simplement ho contempla. A més, és a partir d’aquest mètode que es formen els ciutadans actius, que participen i creen ells mateixos solucions als problemes socials, sense esperar que algú altre els digui que han de fer i com ho han de fer. La democràcia, per ser realment democràcia, hauria d’educar als seus ciutadans d’aquesta manera.


Idea II
 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada