dimecres, 31 d’octubre de 2012

Educació en sèrie versus educació, "en serio"

De la llista transoceànica que segueixo m'arriben aires diversos, alguns del meu propi país (o em negaran que ho sigui, de propi?). Sort de l'aire que arriba, tot i que no es prou per renovar el de l'habitació que habito. 

Llegeixo el següent a un article:

"(...) las expectativas de los y las profesionales de la educación se plasman en un sinfín de comportamientos cotidianos, muchas veces desapercibidos. Y esos comportamientos son los que dan pie o no, a una educación emancipadora, liberadora. "

Imaginem que no passen desapercebuts la major part d'aquests comportaments. Podríem induir les expectatives.... penoses, pobres, negatives o fins i tot inexistents? Quina mena d'educació es pot fer des del buit, la negació, la mirada curta, la repetició dels eslógans i els tòpics, des de la frivolitat i la banalitat? 

De ben segur que gens alliberadora. Ans al contrari. De ben segur que gens emancipadora. Millor que facin pena els pobrets i la facin sempre, a major glòria Dei...

Facturem activitats, exàmens, notes, cursos, títols, millor quant més ràpid i a més baix cost. Fem les hores de classe i punt. Perdem el temps de les reunions mantenint els equilibris personals individuals i defugim compartir més enllà del que ens obliguen i en un període controlat.  Producció en sèrie, industrial. 

Deixem l'artesania del raonament i del diàleg, de la comprensió i de l'escolta emocional en mans dels metodòlegs i pedagogs: dels tècnics.

Tornem a casa contents de que no plogui, perquè hem oblidat el paraigües. Quina alegria!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada