De la llista transoceànica que segueixo m'arriben aires diversos, alguns del meu propi país (o em negaran que ho sigui, de propi?). Sort de l'aire que arriba, tot i que no es prou per renovar el de l'habitació que habito.
Llegeixo el següent a un article:
"(...) las expectativas de los y las profesionales de la educación se plasman en un sinfín de comportamientos cotidianos, muchas veces desapercibidos. Y esos comportamientos son los que dan pie o no, a una educación emancipadora, liberadora. "
"(...) las expectativas de los y las profesionales de la educación se plasman en un sinfín de comportamientos cotidianos, muchas veces desapercibidos. Y esos comportamientos son los que dan pie o no, a una educación emancipadora, liberadora. "
Imaginem que no passen desapercebuts la major part d'aquests comportaments. Podríem induir les expectatives.... penoses, pobres, negatives o fins i tot inexistents? Quina mena d'educació es pot fer des del buit, la negació, la mirada curta, la repetició dels eslógans i els tòpics, des de la frivolitat i la banalitat?
De ben segur que gens alliberadora. Ans al contrari. De ben segur que gens emancipadora. Millor que facin pena els pobrets i la facin sempre, a major glòria Dei...
Facturem activitats, exàmens, notes, cursos, títols, millor quant més ràpid i a més baix cost. Fem les hores de classe i punt. Perdem el temps de les reunions mantenint els equilibris personals individuals i defugim compartir més enllà del que ens obliguen i en un període controlat. Producció en sèrie, industrial.
Deixem l'artesania del raonament i del diàleg, de la comprensió i de l'escolta emocional en mans dels metodòlegs i pedagogs: dels tècnics.
Tornem a casa contents de que no plogui, perquè hem oblidat el paraigües. Quina alegria!
Tornem a casa contents de que no plogui, perquè hem oblidat el paraigües. Quina alegria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada