dimarts, 23 d’abril de 2013

Nietzsche a cinc cap al futur

Ara que s'acosta la desaparició de la filosofia de l'ensenyament secundari o la seva reducció a l'estat més proper a la inexistència, sembla que la coneguda dita "renovar-se o morir" és el mantra de l'imperatiu categòric dels professors de filosofia. Si no ho és encara, potser ho serà aviat pels que hagin sobreviscut a la defensa que fan els nostres autoanomenats representants, uns que estan en lloc de ningú i, per tant, a ningú representen. 

Però quina importància té això en un moment -que ja podria ser considerat època-, en el qual de dèficits democràtics anem sobrats per tot arreu, quan les qüestions de rellevància política es fonamenten en càlculs econòmics? Com de buides resulten paraules com "dret", "diàleg", "pacte", "legalitat"! Quina erosió que han patit "tolerància" i "convivèncià"... 

Convocaré als dimonis de la posmodernitat reivindicant la Veritat, el Bé i la Bellesa únics, platònics, ideals, necessaris i em cremaré a l'infern de la secundària postobligatòria llegint a classe les novel.les d'algun autor que sigui èxit de vendes un dia com avui, a ser possible que també faci guions de sèries de TV, a ser possible de TV3. I és que treballo per a un Departament, una empresa pública, que m'ha felicitat la diada de Sant Jordi, enviant-me una bandera estelada, tan universal i compartida ella, tan unificadora. Criden a la insubmissió per la llengüa i afegeixen que els enemics lliguen els gossos amb lloganises! 

La filosofia està destinada a desaparèixer, perquè no té qui li escrigui ni li digui maca ni es cuidi de la seva salut quan només precisa unes vacances llargues. No té qui la parli i aquí la insubmissió ni es planteja. Reivindiquem la filosofia vampíricament i creiem en la noblesa de la nostra reivindicació, Dios mediante, autobeatificats com estem. Som un col.lectiu d'esclaus que no té més que la seva feina i que ja estaria bé que, deixant de banda les absurdes especialitats, la comencessim a fer bé. 

Millor predicar, com Nietzsche, per als que vindran. L'única filosofia amb sentit serà potser la filosofia del futur, del que encara no sabem com serà, i per això podrà ser una filosofia lliure, pura, vertadera, bona, bella. 

Donem lliçons als nens i donem-les de l'apocalipsi dels valors servils: serà la millor inversió! Aish! Se m'ha colat l'economia: no és fàcil escapar del present!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada