diumenge, 6 d’octubre de 2013

Filosofia, educació i societat, en desordre

Dono suport a la darrera darrera iniciativa  de petició per les matèries de filosofia a la secundària en una web d'activisme. Difonc la petició a la meva pàgina de facebook. Sembla que ningú no l’ha vist, o que no agrada, com no agraden les meves darreres entrades sobre federalisme. Això equival a no ser independentista i ara i aquí no surts a les fotos, com es deia abans, si no ho ets o si no ets prou ambigu. Ja passa. Em consola que aquesta petició sobre les matèries de filosofia s’hagi difós en altres pàgines de facebook. Allà haurà tingut més èxit, espero.

Destino hores del meu temps lliure a preparar el blog de la I Olimpíada de Filosofia de Catalunya, facilitant la participació en la I Olimpiada de Filosofía de España, manque pese a alguns el nom. Em pregunto quin altre nom podria tenir. No totes les preguntes tenen resposta, és evident. La resposta és evident. Com que no és una evidència cartesiana, resulta que tots som deixebles de Humpty Dumpty i els noms depenen de qui mana. En eso estamos, precisamente.

Convoco la Mostra de Filosofia per als meus alumnes, un curs més. Destino hores i esforç a participar i, per tant, donar suport a la primera i, fins ara, única activitat que ha aconseguit implicar a tot el professorat de filosofia de Catalunya. No aspiro a que l’Olimpíada suposi tant, tot i que ja m’agradaria. Qui sap.
Llegeixo a altres professors de filosofia no universitària per a saber com experimenten ells la davallada de la filosofia en la futura i propera LOMCE. Els que llegeixo no treballen a Catalunya. Una visió no tenyida de defensa de la immersió lingüística.
I el malestar que ha acompanyat la meva participació en totes les reivindicacions va trobant una explicació. La incomoditat ha cedit pas, però no ha desaparegut. Només ha passat a un segon terme.

En el primer es troben les reflexions dels que afirmen que no podem reivindicar la filosofia si no reivindiquem una altra educació. Quant més lluny, a vegades més saludable l’efecte de la reflexió. 

Si sobre la base de una deficiente educación pretendemos “enseñar” Filosofía a los niños, a los adolescentes, a las personas en general, lo que obtenemos es ahuyentar aún más de la Filosofía, lo que logramos es que las personas crean que la Filosofía es un saber más, como las matemáticas, el lenguaje, la química, etc., cuando la filosofía es, ante todo, la vida misma de las personas educadas.

Así, pues, para que haya filosofía y se desarrolle el pensamiento filosófico en el Perú es necesario promover una nueva Educación antes que la  “enseñanza de la filosofía”. Alivia saber que para promover la Filosofía en el Perú no tengamos que preocuparnos por el sinuoso, difícil, costoso y equivocado camino de la“enseñanza de la filosofía” sino preocuparnos por cambiar y desarrollar un nuevo y distinto modelo educativo.

Trobada a una fecundíssima llista de didàctica de la filosofia de l’altra banda, no de l’Ebre, sinó de l’Atlàntic! Potser sigui, com el nom del blog indica, pura entelèquia. Però té sentit, o no?

I fa setmanes, des de la crítica social de la nostra societat, vaig descobrir un altre intent d’entendre el que passa i el poc efecte que les reivindicacions estan tenint. Més enllà de l’acció de la majoria absoluta del partit en el Govern d’Espanya, convertida per a molts en la simple explicació única de tots els mals, un esforç per ampliar la mirada més enllà del melic de la situació de la filosofia a la secundària i centrar-la en dos matèries que d’obligatòries passen a ser optatives. Com moltes altres, per cert.

En aquest blog, un company de professió afirma el següent:

La filosofía se quita, y tal vez coherentemente, no por su valor para pensar sino por su inutilidad social en el nuevo proyecto. La lechuza de Minerva se ha quedado trasnochada.

No serà que abandonar la lluita per una societat justa i millor, ho és també per una educació adequada per a una societat semblant, i això suposa inevitablement l’abandonament de la filosofia entesa aquesta com a recerca crítica de la veritat?

No era aquest el projecte de Plató? Ara ens quedarà l’Acadèmia per a ensenyar a tothom que sàpiga matemàtiques o no. Però que no vulgui saber religió catòlica. Esperançador, sí senyor. A veure que es pot aconseguir quan a ningú no l’interessa viure en un país laic, o just. Doncs això. 

Així vaig trobar l'Acadèmia de Plató aquest estiu... Premonitori de l'estat de les aules de filosofia, o de l'educació o de la societat en què vivim? 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada