Dono suport a la darrera darrera iniciativa de petició per les
matèries de filosofia a la secundària en una web d'activisme. Difonc
la petició a la meva pàgina de facebook. Sembla que ningú no l’ha vist, o que
no agrada, com no agraden les meves darreres entrades sobre federalisme. Això
equival a no ser independentista i ara i aquí no surts a les fotos, com es deia
abans, si no ho ets o si no ets prou ambigu. Ja passa. Em consola que aquesta petició
sobre les matèries de filosofia s’hagi difós en altres pàgines de facebook. Allà
haurà tingut més èxit, espero.
Destino hores del meu temps lliure a preparar el blog de la I Olimpíada de
Filosofia de Catalunya, facilitant la participació en la I Olimpiada de Filosofía
de España, manque pese a alguns el nom. Em pregunto quin altre nom podria
tenir. No totes les preguntes tenen resposta, és evident. La resposta és evident. Com que no és una evidència cartesiana, resulta que tots
som deixebles de Humpty Dumpty i els noms depenen de qui mana. En eso estamos,
precisamente.
Convoco la Mostra de Filosofia per als meus alumnes, un
curs més. Destino hores i esforç a participar i, per tant, donar suport a la
primera i, fins ara, única activitat que ha aconseguit implicar a tot el
professorat de filosofia de Catalunya. No aspiro a que l’Olimpíada suposi tant,
tot i que ja m’agradaria. Qui sap.
Llegeixo a altres professors de filosofia no universitària
per a saber com experimenten ells la davallada de la filosofia en
la futura i propera LOMCE. Els que llegeixo no treballen a Catalunya. Una visió
no tenyida de defensa de la immersió lingüística.
I el malestar que ha acompanyat la meva participació en
totes les reivindicacions va trobant una explicació. La incomoditat ha cedit
pas, però no ha desaparegut. Només ha passat a un segon terme.
En el primer es troben les reflexions dels que afirmen que
no podem reivindicar la filosofia si no reivindiquem una altra educació. Quant més lluny, a vegades més
saludable l’efecte de la
reflexió.
Si sobre la base de una deficiente educación
pretendemos “enseñar” Filosofía a los niños, a los adolescentes, a las personas
en general, lo que obtenemos es ahuyentar aún más de la Filosofía, lo que
logramos es que las personas crean que la Filosofía es un saber más, como las
matemáticas, el lenguaje, la química, etc., cuando la filosofía es, ante todo,
la vida misma de las personas educadas.
Así, pues, para que haya filosofía y se
desarrolle el pensamiento filosófico en el Perú es necesario promover una nueva
Educación antes que la “enseñanza de la
filosofía”. Alivia saber que para promover la Filosofía en el Perú no tengamos
que preocuparnos por el sinuoso, difícil, costoso y equivocado camino de
la“enseñanza de la filosofía” sino preocuparnos por cambiar y desarrollar un
nuevo y distinto modelo educativo.
Trobada a una fecundíssima llista de didàctica de la
filosofia de l’altra banda, no de l’Ebre, sinó de l’Atlàntic! Potser sigui, com
el nom del blog indica, pura entelèquia. Però té sentit, o no?
I fa setmanes, des de la crítica social de la nostra
societat, vaig descobrir un altre intent d’entendre el que passa i el poc
efecte que les reivindicacions estan tenint. Més enllà de l’acció de la majoria
absoluta del partit en el Govern d’Espanya, convertida per a molts en la simple
explicació única de tots els mals, un esforç per ampliar la mirada més enllà
del melic de la situació de la filosofia a la secundària i centrar-la en dos matèries
que d’obligatòries passen a ser optatives. Com moltes altres, per cert.
En aquest blog, un company de professió afirma el següent:
La filosofía se quita,
y tal vez coherentemente, no por su valor para pensar sino por su inutilidad
social en el nuevo proyecto. La lechuza de Minerva se ha quedado trasnochada.
No serà que abandonar la lluita per una societat justa i
millor, ho és també per una educació adequada per a una societat semblant, i
això suposa inevitablement l’abandonament de la filosofia entesa aquesta com a
recerca crítica de la veritat?
No era aquest el projecte de Plató? Ara ens quedarà l’Acadèmia
per a ensenyar a tothom que sàpiga matemàtiques o no. Però que no vulgui saber
religió catòlica. Esperançador, sí senyor. A veure que es pot aconseguir quan a
ningú no l’interessa viure en un país laic, o just. Doncs això.
Així vaig trobar l'Acadèmia de Plató aquest estiu... Premonitori de l'estat de les aules de filosofia, o de l'educació o de la societat en què vivim?
Així vaig trobar l'Acadèmia de Plató aquest estiu... Premonitori de l'estat de les aules de filosofia, o de l'educació o de la societat en què vivim?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada