dimecres, 6 de novembre de 2013

Pràctica de filosofia o classe de filosofia

Acabades, o casi, les fotofilosofies d'aquest curs i esperant el veredicte dels membres del jurat, torno a la publicació d'entrades relacionades amb l'ensenyament de la filosofia o la pràctica de la filosofia. 

He estat a punt de dir que són el mateix, però no, no ho són. A vegades l'ensenyament de la filosofia no té res a veure amb la seva pràctica. La filosofia és una matèria més: externa i aliena a l'experiència personal dels alumnes, a la vida social i política del moment, fins i tot a la vida de la persona que la imparteix. 

Aquest curs ens està posant a prova al professorat de filosofia de secundària. Mai no havíem assistit a la concreció de l'amenaça de desaparició de gran part de les nostres materies, tan antimaterials sovint. Els arguments per a la seva defensa i reivindicació no sempre han estat bons arguments. En molts casos eren arguments convincents només per als ja convençuts. Útil per a mantenir la moral, però no per a una reivindicació efectiva. 

I davant la dificultat de formular arguments convincents per als contraris o els desconvençuts, entre la selva de comentaris llegits a les xarxes socials vaig descobrir molts que tenien l'experiència d'una filosofia esclerotitzada i odiosa. No perquè els haguessin fet pensar. La proclama de que la filosofia ensenya a pensar feia saltar a la gent amb vertadera ràbia. L'experiència havia estat la contrària: els havia aixafat la possibilitat de pensar i sentien autèntica aversió vers la filosofia. Per tant, per què no eliminar-la?

La mateixa filosofia que es proclama com a fonamental per a la formació de ciutadans crítics i demòcrates, sembla ser que tenia i té problemes per a promoure l'acceptació de les opinions i del debat a les aules. La mateixa que a una de les reunió de les PAU de la passada setmana provocava l'enèsima impugnació de l'examen i l'enèsima crítica de falta d'objectivitat en els criteris d'avaluació i de la necessitat de fer una pregunta de "tema". També em va cridar l'atenció que davant de que cada any són més els alumnes que fan història d'Espanya, això de competir es digués que "no va amb nosaltres". 

Ni sé qui forma el "nosaltres", doncs sí penso que hem de competir. Bé que ho fan els d'història i la competència és cada cop més descaradament deslleial. Una filosofia que no compiteix no està al món social i polític real. No pot operar en ell. Sembla una filosofia absent i impotent davant l'impacte dels canvis i les ofensives corporativistes i ideològiques. Així ens va. D'aquesta prova estem fent pràctiques fa temps i ja es veu el resultat. Ni Plató, al seu criticat món de les idees, tocava tan poc de peus a terra. 

L'examen de les PAU és un examen difícil i que implica demostrar unes habilitats que ningú no demana a les PAU, tret d'alguns exàmens de literatura i part d'alguns de llengua catalana o castellana. Al menys fins on he fet una ullada. Ningú no les demana totes en una única prova i a partir d'un text complex com sempre ho és un text de filosofia. No es basa en la memòria, sinó en la capacitat de comprensió, d'anàlisi i d'expressió argumentada de les idees pròpies i de les del filòsof a comentar. 

Em sembla digna de valoració i fins i tot d'elogi la feina dia a dia del professorat de filosofia, però també em sembla escandalós el fatalisme amb què s'assumeix des de fa no sé quan la pèrdua de pes de la filosofia. El col.lectiu com a tal ha perdut i perdrà totes les batalles si segueix així. I l'esforç continuarà amb les iniciatives exitoses i veteranes com la Mostra de Filosofia, com la incipient Olimpiada de Filosofia o també la Jornada que van organitzar els companys de l'Alt Empordà. I això per no dir res dels blogs de professorat, dels recursos compartits a CREAIF, de les webs, webquests, google sites.... Per referir-me només al que es pot enllaçar online. 

Se m'acudeix pensar que tota aquesta energia i activitat suposen la vertadera reivindicació concreta i real de l'ideal filosòfic de la filosofia com a pràctica o com a filosofar. Potser un ideal proper o més accessible gràcies a les eines d'un socràtic que viu entre nosaltres, Oscar Brenifier, i que ens facilita un quadern de pràctica filosòfica a l'escola. Potser el que hauríem d'haver fet des de sempre i deixar definitivament clar el valor únic de la filosofia en l'ensenyament, en la formació de les persones. Pretendre fer front a l'ofensiva dels d'història a base de més exàmens memorístics ens ha fet perdre el poc que teníem i ha revelat un cop més l'enorme complexitat de l'ensenyament de la filosofia. No és una matèria. Convertir-la en això ha estat fatal. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada