dimecres, 8 de gener de 2014

Què vol dir "ser feliç"?

El passat curs vaig assistir a una jornada de meditació i relaxació en l'aprenentatge que em va deixar astorada, no pel mateix que va provocar algunes reaccions -un tant excessives al meu entendre- d'alguns participants. Aquests entenien que la tradició de pensament que havia donat com a fruit les tècniques de meditació que allà explicaven com utilitzar, estava sent marginada, deixada de banda, i això pervertia el sentit del que es mostrava adaptat, investigat, classificat i mesurat. La reacció més intensa la va provocar un psicòleg. 

Tot i haver dedicat uns anys a la iniciació en la filosofia hinduista i tenir molt recent el que havia après i practicat, el que em va deixar estupefacta va ser l'exposició d'un dels ponents més destacats que es va quedar tan ample quan va criticar la filosofia per pensar el ser, tant pel que feia a pensar com pel que feia al ser. D'una banda, pensar ens impossibilitava l'experiència del ser, afirmava; d'altra, proposava deixar de pensar i començar a sentir, a sentir l'ésser que som. La filosofia havia de deixar pas a l'aplicació de la meditació i la relaxació en la vida, el pensar al sentir, per tal de veritablement ser

Alguns dels pocs lectors d'aquest blog advertiran per si mateixos la fal.làcia i la desmuntaran. No va d'això aquesta entrada. Va de la felicitat i dels psicòlegs, que no estan tan lluny d'algunes versions filosòfiques de la felicitat, com la de J. S. Mill, criticat per haver-la "reduït" a benestar, és a dir, a un estat psicològic. 

Però és aquesta la felicitat que es mesura als tests que es troben a authentic happiness, una web que he trobat a una xerrada de Martin Seligman, un dels pares de la psicologia positiva. Ignoro si des de la filosofia actual es questiona aquesta manera d'abordar la felicitat, tema al qual hem destinat uns quants comentaris a les classes de 2n de batxillerat a partir d'Aristòtil, Epicur, el cristianisme i, com no, Plató. Agrairé qualsevol informació al respecte. 

D'entrada sembla que si som positius, enfrontem molt millor les dificultats i potser augmenta la nostra possibilitat d'èxit - tabú filosòfic, alerta, ens acusaran d'empresarials i fins i tot de wertians, per allò del currículum de filosofia a la LOMCE davant del qual l'únic que val és una oposició radical, ideològica i punt. 

El que no tinc tan clar és que una actitud positiva pugui identificar-se amb la felicitat, ni que experimentar benestar emocional, psicològic, sigui el mateix que sentir-se feliç, ni que sentir-se feliç sigui el mateix que ser feliç. Em fa pensar en una observació d'una alumna de 4t d'ESO un dia que comentàvem un text d'ètica que tractava de la llibertat i comparava humans i animals. La noia em va mirar i em va dir, amb un to de resignació: "Tota la vida dient-nos que som animals i ara arrives tu i ens dius que no, que no som només animals."

Potser m'he tornat conservadora per aquelles coses que sobrevenen amb l'edat i sense voler, com l'artrosi, i pateixo una artrosi d'idees tal que fa que no em pugui apuntar a les tesis progres i per això no em quedo convençuda quan s'identifica felicitat i benestar psicològic, quan es nega la humanitat de l'ésser humà i la seva llibertat i afany de trascendència, quan defenso que és important tenir èxit en allò que fem i quan trobo que tornar a explicar Kant, ni que sigui per decret, estaria molt bé. 

En qualsevol cas, sóc una dona amb sort i no puntuo gens malament en els test de felicitat que he fet. Perquè com que sóc humana, he caigut en la temptació...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada