dissabte, 8 de febrer de 2014

Resistència II


La cursiva és meva. La resta, de la xerrada de Sir Ken Robinson, expert en educació que els actuals i futurs professors haurien de conèixer. La xerrada la podeu gaudir aquí.


Com és el sistema educatiu que tenim
Com podria ser, com hauria de ser per aconseguir superar el fracàs escolar i ensenyar , és a dir, fer aprendre
Uniformització: educació basada en la conformitat

Es reforça l’aprenentatge (en hores) de ciència i matemàtica (podem afegir tecnologia)

Es marginen les arts, les humanitats i l’educació física (o l’educació física s’entén com a activitat esportiva i competitiva estandarditzada)

No es desenvolupa la totalitat de les capacitats dels infants o dels joves

Podem pensar en els “projectes” que es desenvolupen, I en que  la llengua té un sentit funcional i comunicatiu, que no expressiu ni personal.

Realització de tasques “administratives de baix grau”: tasques escolars repetitives i que suposen aprenentatges pobres

Excés de diagnòstics de TDAH
Basat en la naturalesa diferent i diversa de l’ésser humà



Per a desenvolupar la totalitat de les capacitats dels infants i dels joves cal que les arts, les humanitats i l’educació física tinguin la mateixa  importància que les ciències i les matemàtiques






Fomenta l’aprenentatge actiu i el desenvolupament integral dels infants i dels joves: ensenyament individualitzat




Ensenyament transmissiu

Docència: professió desprofessionalitzada, no es contribueix a la millora professional del professor

Centrada en l’avaluació, no en l’aprenentatge

Els professors no ensenyen si els alumnes no aproven els exàmens


Avaluació estandarditzada

Cultura del compliment: contra la curiositat i la creativitat (exercicis rutinaris i repetitius, lliurament de programacions rígides  i de graelles de control amb ítems pre-fixats, lliurament d’exàmens, realització i valoració dels resultats a partir d’això, preparació per a exàmens externs )

El motor de l’èxit és la curiositat natural

Docència: professió creativa

El professor no transmet: guia, estimula, provoca, involucra

Hi ha ensenyament quan hi ha aprenentatge


Avaluació com a diagnòstic, no com a finalitat

Avaluació individualitzada


No desenvolupa la creativitat ni dels alumnes ni dels professors.

Estandardització de l’aprenentatge i de l’ensenyament

Sentit: realitzar tasques (fer activitats, sortides, deures...)

Estatus docent: no s’inverteix ( no es tracta de diners, sinó de donar oportunitats de desenvolupament professional, més enllà de projectes “decoratius” o “institucionals”)

La innovació i la creativitat no només no es fomenten, sinó que es bloquegen, s’impedeixen

Tot ho decideixen els equips directius


Lideratge de centres educatius: ordre (organització: horaris, guàrdies, disciplina,assignació de recursos, etc...) i control( faltes d’assistència, retards, lliurament de documents, actes, assistència a reunions, compliment de decisions imposades diverses...)
La vida humana és creativa: construïm la nostra vida, també el coneixement

Individualització de l’aprenentatge  i també de l’ensenyament

Sentit de l’assoliment: diferent per a cada individu



Invertir en el desenvolupament dels docents: els millors, però també els més creatius, innovadors




L’educació té lloc entre alumnes i professor: lloc de decisions


Lideratge: control del clima! Crear condicions perquè sorgeixi la vida amagada, perquè pugui desenvolupar-se la llavor


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada