Els fotoreportatges d'aquest curs han estat molt interessants. Recordem que van precedits per la visita a l'exposició de les fotografies guanyadores a World Press Photo 2014 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en potser un inici d'hores baixes pel que fa a les apostes que ha de fer ara que la cultura institucional és esclava de la campanya pel sobiranisme imperant, tant si agrada com si no. Ja es veurà si les propostes que es mantenen seran com la interessantíssima exposició Metamorfosis o si caldrà sempre invertir part del pressupost en una exposició redundant amb l'entorn dominant, ja sigui destinada a un escriptor o a un moment del passat històric. Per si de cas, ja hem pres nota al nostre centre de que cal explicar el catalanisme polític, no sigui que després els nostres alumnes no puguin entendre el que es diu a TV3. I per ajudar en geografia, a la pàgina web del centre, també de manera molt redundant, es recorda que l'institut es troba a Catalunya.
De moment la visita a World Press Photo segueix sent una porta oberta al món i una empenta a la creativitat i els interessos dels alumnes. A l'hora de valorar l'activitat, tots coincideixen en destacar la llibertat en la tria del tema com un factor diferencial (aquest sí!) de la resta de matèries. Els agrada triar als adolescents, els motiva i ho demostren amb diferents productes dels quals farem una selecció seguidament. Si els voleu veure tots els que s'han pujat a Youtube els podeu trobar aquí.
Comencem aprenent a comentar algunes fotografies a classe, per posteriorment visitar l'exposició amb una guia de l'exposició que han de treballar en grup i de manera autònoma. Els agrada molt més que la visita guiada i sovint demanen més temps per tornar a veure fotografies que els han impactat especialment.
Després preparen els fotoreportatges amb una guia de treball que els fa prendre decisions com el tema, però també la perspectiva, l'enfocament, el punt de vista i altres aspectes bàsics de qualsevol fotografia que vulgui ser un reportatge.
Finalment, presenten el seu treball a la resta de la classe i l'analitzen segons unes pautes proposades per la professora. El resultat és positiu i l'experiència satisfactòria. El curs vinent no sé on treballaré, així que espero que es pugui mantenir l'activitat vistos els resultats.
Crida l'atenció que sovint triïn un enfocament descriptiu, però també de tesi, com passa als que han coincidit en tractar el tema de la felicitat.
Com que està a diferents llocs i a l'abast de tothom...
Ens caldrà contrastar aquestes concepcions amb la feina que tenim pendent aquest darrer trimestre sobre les ètiques materials.
Hi ha qui es centra en un fenomen concret, com l'amor, i mostra la seva diversa presència en la vida...
Hi ha qui prefereix observar i, fins i tot plantejar hipòtesis, sobre fenòmens socials com el de les modes i la seva influència en els adolescents:
...O què passaria si algú et dóna la mà o una abraçada inesperadament?
També hi ha qui de manera directa intenta mostrar els perjudicis de l'adicció al mòbil inventant històries al carrer:
Si això forma part de l'experiència dels adolescents, de la de tothom forma part l'aigua, tan necessària i devaluada al mateix temps:
La sorpresa ha estat també el punt de partida d'algun fotoreportatge, també vinculat a l'aigua, tot i que de manera ben diferent:
Finalment hi ha hagut qui ha parat atenció en allò que es veu i no ens mereix prou interès, ni tan sols ho valorem com cal. L'art urbà, per exemple, no és art?
Hi ha hagut mirades més abstractes que s'han fixat en allò de comú que hi ha en tot el que veiem: els colors.
I finalment, hi ha hagut qui ha mirat amb interès l'organ de la mirada, l'ull, i el seu color per allò de que el color dels ulls defineix la personalitat, per concloure que no, res de tot això. La suposada saviesa d'algunes dites populars ha estat posada en qüestió. Els ulls ho diuen tot...
Per continuar: quines són les preguntes filosòfiques que es troben a aquests fotoreportatges? Potser el curs vinent se'n parlarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada