El temps de Les Termes ha començat el seu compte enrere. Un projecte s'acaba, tot i que no estic gens segura que arribés a existir més enllà d'una voluntat que es va trobar i es troba tota mena d'entrebancs. Superar obstacles és un aprenentatge, però un aprenentatge que esgota, que cansa, i al qual arriba un moment que li he deixat de veure el sentit.
De sentits vius són els meus alumnes de Ciutadania, més inquiets per qüestions polítiques que mai abans aquest curs. Potser el bombardeig ha estat tal que els ha fet més sensibles i també els ha encuriosit força. Benvingut l'interés pels drets de les persones i per entendre què és la democràcia a 3r d'ESO A aquest trimestre. Ja veurem què ens deparen els trimestres que queden amb els altres dos grups.
De sentits vius són els alumnes d'Ètica de 4t d'ESO, malgrat la presència penosa de tan necessària matèria. A vegades penso que tot menys pensar deu formar part de la metodologia imperant a la programació oculta del professorat -tan oculta com el currículum ocult. Ja sé que així potser resultaré antipàtica a alguns, però com que si no ho escric ni ho dic també ho seré, tant és a hores d'ara. Què hi dèiem de la llibertat d'expressió, tan enyorada en els temps que corren per alguns de nosaltres? Què hi dèiem?
De sentits vius són els alumnes de 1r de batxillerat, aprenent a un ritme realment sorprenent i amb la mateixa sorprenent docilitat sotmesos a totes les exigències del nostre sistema educatiu. L'éxit educatiu és possible sense l'obediència? Sembla que em ressonen les paraules d'alguns companys de filosofia, gens acomodaticis i amb intensa vessant crítica i autocrítica (pot ser d'una altra manera?) com J.R. o X.A.
I finalment els de 2n de batxillerat... El primer cop de la meva vida que sóc professora cinc dels sis cursos de la mateixa promoció d'alumnes. Tota una experiència que promet acabar amb molta satisfacció professional i personal, malgrat que fa un parell de cursos no apuntava la cosa a això. L'experiència que tinc de millorar professionalment amb la Història de la filosofia no crec que sigui aliena a les mirades, a l'atenció, als somriures, a la participació, a la dedicació constant que classe rere classe es confirma com es confirmen els desitjos llargament atresorats. No és un idili, ni ho és amb el total dels alumnes, però està sent l'experiència més estimulant del curs. Esperem que no es torci! Són tan fugisseres les bones experiències com floretes creixent a la vora d'una via plena de brutícia i trànsit a tota velocitat.
Unes empreses s'acaben, altres comencen (novetats estimulants en diferents àmbits aquests darrers mesos!!!) i algunes altres segueixen, com l'Olimpíada de Filosofia de Catalunya, de la qual ja ha sortit la Convocatòria 2015.
Una bona rúbrica del període a Les Termes podria ser que sí que participessin alumnes aquest curs, no com el passat. I que guanyessin, ja seria.... Qui sap! Us mantindrem informats fins que no es tanqui aquest blog, no patiu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada