dimecres, 10 de febrer de 2010

Dissertacions, les millors. Capítol 5.

Albert Alba reflexiona també sobre si els desitjos del cos són els causants de les guerres. Al fil de Plató, per descomptat.

Per què diu Sòcrates que "les guerres, les dissensions, les baralles no tenen altra causa que el cos i els seus desitjos? Per què diu que "és culpa dels diners que s'originen les guerres"? "És el cos el que ens obliga a tenir diners"? Estàs d'acord en què aquesta és la veritable causa de les guerres?

En el Fedó , Plató argumenta per boca de Sòcrates que les baralles i les dissensions són conseqüència dels desitjos del cos i que els diners originen les guerres ,essent el diner un motiu de disputa pels plaers corporals. Això, segons Sòcrates es causat perquè els plaers del cos, escenificats en el mite del ‘’carro alat’’ com un cavall poc dòcil i rebel , porten a l’home al desig d’allò que li encomana el cos i si per això ha de barallar-se o fer guerres, l’home les farà per tal de satisfer aquestes necessitats corporals.

En la meva opinió quan Sòcrates argumenta això, s’està basant en fets reals i viscuts per ells com les guerres d’Atenes i crec que és una posició molt encertada . L’home quan només pensa en ell mateix i en satisfer allò que Sòcrates anomena, ànima concupiscible , està deixant de banda la racionalitat i quant més temps s’està en aquest camí mes difícil es tornar enrere, perquè el nivell de desig augmenta cada vegada que el satisfà ,pel simple fet que ja no vol el que té sinó que vol més .Això es veu reflectit en les conquestes i les guerres basades en disputes territorials , perquè quan l’home deixa de banda la racionalitat i a assolit uns mínims vol millorar aquest estat de benestar demanant més , i això en aquest àmbit nomes s’aconsegueix amb anexions de territori que poden desembocaren guerres i discòrdies civils .

Igualment , quan un element com els diners s’ajunten amb les avarícies dels homes, es pot arribar a un punt encara mes àlgid , perquè els diners , són un símbol de riquesa i poder i no són com una conquesta a un poble o ciutat ,que ofereix resistència i és més complicat d’adquirir, sinó que és un element que es pot assolir sense disputa , però que malgrat si que la genera. Es a dir els diners poden generar-li a l’home una font inesgotable de riquesa i poder, cosa que genera inquietud i curiositat , per això es deixa atreure i quan l’ha obtingut i es veu amb capacitat de obtenir més , mai obeirà la raó ni el sentit comú sinó que no cessarà en el seu afany . D`altra banda , sobre l’afirmació que els diners no es genera amb disputa cal aclarir que es pot aconseguir sense discòrdies , com treballant . Es poden tenir diners per establir relacions comercials , però aquestes relacions comercials es veuen alterades pels interessos particulars dels integrants del pacte i uns volen guanyar més que altres . Aquest és el punt on es genera lluita .
Per això els diners son un element que genera plaer; el plaer de sentir poder i riquesa cosa que et pot fer una persona desinteressada d’altres assumptes i només amb una cosa en ment ,el reconeixement social i la riquesa.

Per tant , quan l’home es veu atrapat dins d’aquest corrent sense control del poder i les riqueses és molt difícil que torni enrere i l’única manera d’allunyar-se d’aquest remolí sense control és ser prudent com molt bé apuntava Plató i posteriorment apuntaria el seu deixeble Aristòtil . El camí del plaer comporta desigs i plaers temporalment finits que generen disputa entre els homes , perquè tots volen allò que consideren millor per a ells i això per molts és el plaer , cosa que comporta que aquesta individualitat generi conflictes , guerres i destrucció .



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada