Els alumnes de 1r de batxillerat han fet la seva primera dissertació. Cal començar en algun moment per tal d'anar agafant pràctica, doncs no resulta gens fàcil per qui no ha fet mai res semblant.
La primera dissertació tenia diferents opcions, totes elles proposades pels propis alumnes a partir de les preguntes que els va provocar veure el documental Pale Blue Dot.
Incorporem aqui la dissertació de la Laura Tomàs, prou ben feta per ser la primera. El punt de partida era la pregunta sobre si som capaços de posar-nos d'acord per evitar la destrucció del planeta. La fotografia també ha estat triada per la autora.
La destrucció del planeta és un fet actual, d'acord, però per a entendre les causes d'aquest fenomen, primerament hem de remuntar-nos fins a mitjans del segle XVIII. En aquest segle es van aconseguir unes millores tècniques en l'agricultura i la indústria, fet que en conseqüència va comportar que la població gaudís d'una millor alimentació i per tant, tingués menys risc de contreure malalties. La mortalitat va decréixer i va augmentar l'índex de natalitat. Però va ser en els segles XIX i XX quan va esclatar definitivament el creixement demogràfic. Les dades parlen per si soles: en l'any 1900 la població total del planeta era de 1.700 milions de persones; en 1999 la població arribava fins als 6.000 milions de persones. Actualment la mitjana de creixement és de 80 milions de persones per any, amb un total de 6.706.993 milions de persones en el 2008.
Aquesta explosió demogràfica ha comportat que necessitem més de tot i una de les formes d'obtenir-lo és produint-lo. Transformant les matèries primeres en allò que requerim i convertint-se tot en un cercle viciós ja que a major població, major necessitat d'aliments, d'infraestructures...Però a major població també més escassetat d'aliments, esgotament de aqüífers, pous de petroli... En definitiva, si augmenta la població disminuïxen els recursos naturals, és a dir, aquells que no són renovables, que no podem tornar a produir i que actualment són necessaris per a satisfer algunes de les necessitats bàsiques de la població. Actualment gràcies a l'abundància de mitjans tècnics, podem transformar, emmotllar el món al nostre gust.No obstant això, tot progrés comporta un retrocés i el causant d'aquests dos fenòmens és la indústria. S'aprofita d'aquests avanços, es nodreix sense cap mena de contemplació de la naturalesa amb el propòsit de satisfer "les nostres necessitats" i aconseguir així que gaudim d'una major comoditat i benestar en les nostres vides. Però sembla oblidar-se que la naturalesa és finita, i que arribarà un moment que, si se segueix destruint a aquest ritme, desapareixerà a causa del procés i avanç tecnològic. Emperò l'home precisa d'ambdues per a la seva supervivència, així que s'ha d'aconseguir crear un marc (ara mateix utòpic però no impossible) en el qual la indústria no perjudiqui a la naturalesa o, almenys, no de la forma en la qual ho està fent en els darrers anys.
Per tant, en resposta a la pregunta de si serem capaços de posar-nos d'acord: sí. Sempre i quan prevalguin els interessos conjunts i els valors generals i no pas l'ànsia de poder i enriquiment de certs governs o empreses. Ja que l'home contemporani sembla estar més interessat en aconseguir un benefici personal (i si és de caràcter econòmic, millor) i immediat per tal de desentendre's així del futur i les conseqüències dels seus actes presents. I és que davant l'oportunitat de multiplicar els diners, els valors que alguns éssers humans respectem són sacrificats sense contemplació.
Malgrat aquesta manera d'actuar d'alguns individus, minoria per sort, la part restant sembla tenir clar i saber qui més qui menys que aquest ritme de vida frenètic està causant danys al medi i que els diners no són res comparable amb la vida. L'ésser humà comença a prendre consciència que en aquest procés de creació-destrucció ens hi juguem el benestar de les generacions venidores. Però no sols de l'espècie humana, si no també dels altres éssers que viuen a la terra ja que en conjunt som els que li donem realitat i sentit al paisatge, a la vida al planeta. Per tant, un acord per evitar la destrucció del planeta és possible i necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada