dimecres, 17 de febrer de 2010

Dissertacions, les millors. Capítol 7.

Més dissertacions d'alumnes de 1r, d'una altra alumna en aquest cas, també anomenada Laura: Laura Sánchez.
La Laura ha fet una dissertació que, tot i ser la primera, és molt curosa amb la forma com resegueix les idees que ella mateixa posa en joc, de manera que no es dispersa, sinó al contrari: aconsegueix centrar el tema en les idees que ella vol destacar i les argumenta tan finament com és capaç de fer-ho. La foto ha esta triada per ella.

La seva dissertació té com a tema la necessitat del misteri per a ser feliç...Tot un misteri en si mateix.

"Diem que una cosa és un misteri quan no la podem explicar o no la coneixem prou bé. I la vida esta plena d’això, de misteris. Els misteris poden tractar de diferents coses, des dels misteris de l’univers, fins a un misteri sobre alguna anècdota que t’hagi explicat una amiga. Molta gent en la societat es preocupa per intentar desvetllar aquests misteris de la vida i poder arribar a conèixer tota la veritat. Però mai ens hem parat a pensar si realment conèixer tota la veritat, és a dir, poder explicar i conèixer amb certesa tot el que passa, ens faria feliços, o si seria tot el contrari, ens faria infeliços.

El misteri és una de les coses necessàries per poder ser feliç i per a que la gent pugui viure amb una motivació pel que fa com, per exemple, els hi passa als científics. Si no existís el misteri, els científics no treballarien amb motivació per trobar noves cures per a les malalties ni podrien investigar sobre els misteris de l’univers, entre d’altres coses, ja que tot es sabria amb certesa i, per tant, no hauria res per a descobrir.

Tot seria massa fàcil i avorrit sense el misteri, perquè no hi hauria res per descobrir, investigar o conèixer. Tothom ho podria saber tot, i només existiria una única veritat, és a dir, una veritat que seria la mateixa per a tothom. Per tant, la gent no podria fer les seves pròpies interpretacions ni creure en les veritats que a ells els fan més feliços.

Encara que el misteri sigui necessari, a vegades dóna lloc a la confusió de la gent, ja que fa que la gent, al no conèixer prou bé les coses, es faci les seves pròpies interpretacions. Donen la seva pròpia opinió sobre les coses sense saber amb certesa si allò en què estan pensant, creient u opinant és cert o fals realment. Aquest és el problema que té el misteri.

Un clar exemple d’això és el fet religiós. Molta gent creu en un Déu, però mai s’ha aconseguit saber amb certesa si això és cert o no per la raó, sinó únicament per la fe. Fins que algú sigui capaç de descobrir i comprovar si existeix una divinitat superior o no, molta gent viu amb un misteri sobre aquesta qüestió. I com que la gent no sap amb certesa si existeix un Déu o no, cadascú es fa les seves pròpies interpretacions. Hi ha gent que creu en un Déu (teistes), i d’altres que no creuen (ateus). El que està clar és que algun d’aquests dos està confós i està creient el que no és veritat.

Però si en un temps futur s’aportessin proves que confirmen la inexistència d’un Déu, tota la gent que hauria viscut tota la seva vida tenint fe en el que ha resultat ser fals, potser ja no serien feliços i es sentirien desil•lusionats. Per tant, el misteri sempre és necessari per ser feliç, encara que doni lloc a la confusió, ja que a vegades el conèixer la veritat no ens aporta la felicitat, sinó al contrari.

En conclusió, és important que el misteri formi part de les nostres vides, perquè a vegades aquest misteri fa que la gent pugui fer-se les seves pròpies interpretacions, i per tant creure en la veritat que a ells els fa més feliços malgrat la falsedat que pugui contenir aquesta."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada