Meditació i educació.

La saviesa del budisme està essent reconeguda en el marc del paradigma científic imperant. Practicar la meditació ens ajuda a ser feliços, a evitar la depressió i a millorar el nostre rendiment intel.lectual. Objectius dignes de ser tinguts en compte en qualsevol projecte, ja sigui professional o personal.

Qui no vol ser feliç? Aristòtil afirmava que tots els homes desitgem ser feliços. Deixant de banda les diferents interpretacions que s'hagin donat del que ens fa feliços, sembla evident que és una aspiració que compartim, una de tantes. El que no sembla tan evident és que la felicitat hagi de ser considerada l'objectiu de l'educació.

Neill, gran pedagog i inspirador d'una escola revolucionària Summerhill, va afirmar: La finalitat de la vida és la felicitat. És dolent per a la vida tot allò que limita o destrueix la felicitat. Felicitat significa sempre bondat; la infelicitat, en els seus límits extrems, és sinònim d'apallisar jueus, torturar la minoria, o la guerra.

Per augmentar el nostre sentiment de benestar, per millorar les nostres habilitats intel.lectuals, la pràctica habitual de la meditació està demostrant la seva eficàcia. I està al nostre abast: un racó tranquil, una estona al dia, respirar i parar atenció en la pròpia respiració. Sobre els resultats, només cal veure a aquells que la practiquen des de fa anys i les conclusions de les investigacions realitzades...Potser la podrem incorporar a les aules. Només cal alliberar-se dels prejudicis i estar obert a practicar amb un/a mateix/a.