dissabte, 3 de juliol de 2010

Noves formes d'ensenyament-aprenentatge per al segle XXI

Però si ja hi som al segle XXI! I continuem predicant el futur que ja està aquí? Alguns ja han pujat al tren del connectivisme, de la web 2.0, dels entorns personals d'aprenentatge amb els marcadors i les xarxes socials... D'altres fem encara tímids intents per a endinsar-nos en un marc que ens resulta estrany en la forma, tot i que potser no tant en el fons...per què qui no es va construir el seu entorn personal d'aprenentatge en el seu moment? Si és que realment van aprendre més enllà de recitar tòpics a força de memòria i repetició... Sovint ho poso en dubte quan veig i sento les defenses dels més periclitats i inútils sistemes d'ensenyament-aprenentatge fetes per la majoria dels meus companys i companyes. Alguns conscientment immovilistes, convençuts del que impedeixen fer un cop i un altre; d'altres, ignorants de que els arguments que utilitzen redunden en la defensa de la por dels immovilistes recalcitrants. En mig la bateria de despistats i curiosos, com jo mateixa, que intueix que els canvis són inevitables i sobretot són necessaris. Intentem aprendre d'aquells que van per davant nostre.
Per això segueixo, entre d'altres, el blog d'un company de filosofia, les reflexions del qual són sempre estimulants i enriquidores. D'aquí he tret un vídeo sobre el connectivisme, cosa gens estranya doncs no sóc una bona cercadora de vídeos, tot i que sí que trobo que sóc força bona reconeixent un bon recurs i una oportunitat per aprendre de la mà d'algú que també faci camí en això del saber ensenyar i del saber aprendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada