divendres, 13 d’agost de 2010

Inevitable balanç

Fa més d'un mes que no faig cap entrada. Pensava que no tindria ganes de fer-ne cap ni una més. Un cop tancats els altres blogs, havent acabat el curs i els projectes treballats amb ells, em vaig adonar que no sabia ben bé que fer amb aquest. Em semblava que no acabava de tenir una línia clara. Havia començat amb el propòsit de que fos un blog compartit amb els alumnes i esperava que agafés una primera i forta embranzida a partir de la Mostra de Fotofilosofia 09. Però els nois i noies de batxillerat van tenir algunes dificultats per incorporar aquesta i altres eines al seu procés d'aprenentatge. Cal dir que no tots i totes i que tampoc de la mateixa manera. Hi va haver qui va valorar de seguida molt positivament l'autonomia que permetia disposar del curs en moodle, sobretot disposar dels materials digitals. També hi va haver qui va es va prendre les entrades al blog amb moltes ganes, així com la participació als fòrums, el lliurament de les feines en versió digital, les consultes per correu electrònic...En general, caldria valorar positivament l'adaptació que van fer en un trimestre, especialment els alumnes de 1r de bat.

Seria objecte d'un altre missatge valorar els resultats acadèmics del curs i contrastar els de 2n de bat amb els de les PAU. Resultaria interessant observar com són de coherents els resultats quan se saben llegir, malgrat pugui semblar haver-hi alguna desviació a primera vista o en algun cas particular. No s'ha de deixar de banda que els criteris d'avaluació de curs i els de la prova de les PAU són diferents. Malament si no es fa això i s'identifiquen volent establir una continuitat entre ells. 

Una de les preguntes que em faig és si la manera d'aprendre va canviar amb l'ús d'eines digitals, iniciat aquest curs, terminal per una bona part d'ells. La resposta és que sí i que no. Em sembla clar que van fer-se de  mica en mica més autònoms i alguns d'ells força més capaços de gestionar el seu aprenentatge en el marc ampli defnitiper la professora i que els permetia fins i tot triar el grau de dedicació a la matèria.

Però en la mida que les eines i el plantejament de les classes, després d'un inici amb empenta, es va veure limitat a ser una forma digitalitzada de la forma habitual de fer (classes magistrals amb el suport de presentacions i esquemes, exercicis individuals o en grup lliurats a la professora amb posterior lliurament de la correcció de la professora als autors, exàmens tipus PAU), especialment a 2n de bat, m'atreviria a afirmar que no. Incorporar autoavaluacions va servir a alguns, a d'altres de no gaire, doncs ser conscients dels errors, no els va fer rectificar i fer-se càrrec de part del seu procés d'aprenentatge. La correcció dels exàmens a classe només per uns quants era un aprenentatge més. La majoria assistien amb atenció a les classes. La temptació "tactista"  que diria un company de Departament, va superar l'estratègica, assumida per ben pocs d'ells.  Hi va haver qui es va "empollar" els autors i només es va llegir fragments de les obres, però cap sencera. A classe callaven, això sí. Preguntes, poques i de poques persones. Ni vídeos, ni textos, ni fragments de cançons...van provocar altre cosa que no fos silenci, sempre molt atent en la majoria dels casos, això sí. Penso que l'ús d'eines digitals va ser assumit per alguns d'ells com una obligació, no com un recurs que els permetia configurar un entorn personal i propi.

El curs ha passat i ha deixat rastre al facebook en alguns casos, tot i que no són els més actius en els intercanvis. Els meus estudiants de 2n de bat no han estat natius digitals pel que fa a la filosofia, probablement per falta de pràctica en el seu passat acadèmic i pel gran pes del costum, que ja Plató denunciava en el mite de la caverna. En resum, que han adquirit unes certes destresses, però han après en gran mida com sempre, tinc la impressió. La tensió del curs amb el treball de recerca, la notitis pre-PAU i la preparació per als exàmens no s'han d'oblidar. Tampoc cal oblidar que la professora, novella a l'institut, ha de millorar en l'aplicació de noves metodologies a l'aula per treballar la filosofia de 2n de batxillerat.

En canvi, la resposta seria afirmativa pel que fa als alumnes de 1r de bat. Si més no, pel que fa a alguns i voldria creure que són la majoria. La peripècia ja ha estat narrada a un altre lloc i ha comptat amb la col.laboració d'una alumna, Anna Reyes. La podeu trobar al blog de l'Alejandro Sarbach, Carbonilla, amb el títol de la pàgina de facebook que ha estat punt d'arribada i de partida alhora, conclusió i estímul al mateix temps: "Yo también he dicho: Sí, Dolors, sí". Remeto allà per a les meves valoracions.

Aquesta iniciativa de dues alumnes de 1r de bat m'ha remogut i m'ha obligat a posar en ordre algunes idees, a reflexionar sobre el que passava a l'aula sense que jo pogués preveure-ho. Esdeveniments i experiències desencadenats, al meu entendre, per l'apertura vers noves metodologies de l'ensenyament i l'aprenentatge, així com per l'establiment d'una relació oberta, franca, relaxada i amb humor entre els alumnes i la professora. 

És probable que el context d'un centre on els intercanvis entre professors i alumnes són presencials, dins de les parets de l'institut i sovint en el marc de temps de classe o dins de l'horari de permanència del professor, no ajudi gaire a promoure un aprenentatge que s'extengui més enllà de l'espai assignat en la distribució horària curricular i en el qual l'alumne ha de configurar aquest seu entorn personal d'aprenentatge sense dependre de rebre instruccions de la professora, d'estar sempre sota la seva mirada o de poder preguntar només amb aixecar la vista o la mà. Tampoc no s'ha d'entendre aquesta extensió únicament com a deures escrits o estudi "amb colzes".

És necessari, per tant, continuar insistint i aprofundir en la idea de que cal refer la relació ensenyament-aprenentatge entre professor/a i alumnes, perquè cal canviar la manera com s'ensenya ja que s'aprèn d'una ben diferent a la que justifica la demanda de fotocòpies davant de l'existència de pàgines web i que em vaig trobar a començament del 1r trimestre per part d'alguns alumnes de 2n de bat. Em preocupa realment que els meus alumnes aprenguin. Si em pregunto si han aprés, hauré de respondre que sí, però també que no tant com voldria, no tant com han d'aprendre i tampoc de la manera com crec que ho haurien de fer. 

No és poc el que cal canviar, però aquíi ara m'agradaria insistir en que cal refer les relacions pedagògiques i fer-les vives, autèntiques i compromeses emocionalment i èticament, cosa que no pot cenyir-se i restringir-se a l'horari de classes presencials. Tot i que aquesta presencialitat sigui element fonamental de la relació que ha de servir d'impuls a l'aprenentatge dels alumnes, no té perquè ser el més rellevant. No es tracta de passar hores a l'institut (malgrat el que pensin alguns membres del claustre o les autoritats del Departament), sinó de diversificar les formes i els moments de relació amb els alumnes més enllà del temps formal a l'aula. És hora de viure amb el temps i no contra ell, amb tot el que comporta acceptar això.

Per això aquest blog segueix el seu camí recuperant el propòsit original i mantenint les línies que ha desenvolupat fins ara, a més d'ampliar l'àmbit de la reflexió a la tasca docent en general i a la docència de la filosofia en particular. Ho farà seguint el fil que el mateix nom del blog ja té: donant una petita "vuelta de tuerca" als termes en que la filosofia té lloc al nostre institut, cosa que té a veure amb la raó original del nom del barri i de l'institut, així com amb el que podria ser una filosofia a unes termes...


Les Termes de Caracalla segons Sir Lawrence Alma-Tadema

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada