dissabte, 29 de gener de 2011

Exercicis compartits

A filosofia de 1r de batxillerat hem treballat el tema de ment i cervell a partir d'una webquest que la professora ha fet com a exercici d'un curs telemàtic. Ha abandonat per impossibilitat de complir els terminis, apart de per no trobar-se gens còmoda amb l'enfocament, però la webquest ha quedat i calia testar-la.

He corregit alguns dels treballs de grup lliurats i no diria que estan malament però tampoc acaben d'estar bé. Vam dedicar algunes sessions de classe a la feina i el treball en grup no ha funcionat en la majoria dels casos. En alguns casos sembla que no s'han entès els enunciats de les preguntes, tot i les explicacions. També s'han deixat en blanc i no s'han preguntat els dubtes. Em pregunto sobre l'eina, sobre com promoure el treball cooperatiu, sobre les orientacions donades a l'aula i m'adono que no em pregunto sobre com superar la passivitat dels alumnes, una passivitat consagrada pels centenars d'hores en les quals han estat asseguts, mirant cap endavant i obligats escoltar a un professor. Per la quantitat d'hores que encara fan així.  Deixar el camp obert amb aquests nois i noies no és suficient.
Vaig rumiant i segueixo corregint els treballs un tant perplexa, i va i em trobo amb que un dels alumnes, un que va voler assumir el rol de filòsof, ha respost de manera clara i senzilla al supòsit que plantejava l'activitat. Recordo els seus dubtes i les seves constants preguntes, prèvia confessió de que no ho entenia...Això sí que no era del tot cert, vaig insistir i... vam parlar de futbol! Bé, més aviat de com és ell quan juga al futbol i de que havia de poder "posar" l'autoconfiança, el valor, l'esperit de lluita, l'alegria que posava quan jugava o entrenava al futbol, que tant patir a les classes, a la majoria si no a totes, que no podia ser, que no li sortien les coses millor no perquè no estigues al seu abast...
Diria que ho ha aconseguit. Si més no, a mi m'ho sembla.
ACTIVITAT 1
El filòsof ha de explicar el cas recollit al primer capítol de "L'home que va confondre la seva dona amb un barret" d'Oliver Sacks com l'explicaria un filòsof grec, un filòsof cristià i un filòsof contemporani. Caldrà que consultis el llibre de text per poder triar entre les diferents concepcions i els diferents filòsofs. Es tracta de posar en relació les concepcions sobre l'ésser humà i les de la relació ment i cervell / ànima i cos.

Filòsof grec, Plató

Segons Plató, l’ésser humà és un ésser dividit entre dos mons, l’espiritual i el material. Per a ell, el cos està fet de matèria i és mortal, mentre que l’ànima pertany a un altre ordre, és espiritual, pura i immortal. Podem parlar d'un dualisme espiritualista.

Plató explicaria aquest cas de la següent manera: El doctor P no pateix cap problema físic, es troba en un perfecte estat, té bon aspecte i és molt intel•ligent, un senyor molt culte, simpàtic, amb imaginació i sentit del humor. Es a dir, de la part estava perfectament, no tenia cap tipus de problema per aquesta banda.

En canvi de la part espiritual aquest senyor sí que podríem dir que té problemes. El no relacionar noms amb el seu rostre o no diferenciar un barret del cap de la seva dona, mostra que la seva altra part (espiritual) podríem dir que no està bé o que directament no hi és. L’ànima tendeix a fugir del cos i en aquest cas es pot observar que aquest home no disposa de gaire.

En definitiva, com he dit abans el esser humà està dividit en dos parts, cos i ànima. Aquest home té una part que no està bé i és per això que no es pot assegurar quin és el seu problema exactament i pel que el doctor Sacks no crec que pugui trobar cura.

Filòsof cristià, Agustí d’Hipona

Per a Agustí d’Hipona aquest problema te una fàcil definició: aquest home no ha seguit el camí de Déu i no trobarà la pau. L’esser humà ha estat creat racional i lliure, es pot decidir acceptar la fe en Déu o rebutjar-la, encara que en aquesta decisió es jugui el destí de cada un de nosaltres. Aquí també podem identificar un dualisme espiritualista.

Segons Agustí d’Hipona, l’ésser humà busca Déu i només en Ell trobarà la pau i la felicitat. El doctor P no ha agafat aquest camí i es per això que es troba en aquesta situació.

Filòsof contemporani, Karl Marx

Marx és materialista, no té una concepció que incorpori la realitat divina o espiritual. Segons Karl Marx, hi ha una única realitat i és material. Identifiquem una concepció monista materialista que explicaria la malaltia del doctor P. com un problema del cervell, perquè no hi ha res més. No es fica amb crences o camins divins, ni amb que l'ésser humà està separat en una part material o espiritual.
Adrià Dobón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada