Identificant errors

A 2n de bat hem posat en pràctica aquest curs les autoavaluacions reflexives. Aquesta és la manera com es podrien anomenar les activitats en què els alumnes autoavaluen per si mateixos la correcció d'una sèrie de respostes destinades a demostrar la comprensió d'un text ampli o d'un recull de textos d'un autor, comprensió en la qual s'han d'explicar i relacionar els conceptes clau i reconstruir les argumentacions.

Un cop rebuda la feina per correu electrònic, els alumnes reben les respostes correctes, havent de corregir i puntuar d'una banda les seves; intentant explicar, d'una altra, quines són les errades que han comés. L'única nota posada per la professora és la de l'autoavaluació reflexiva. Reben dues notes més: la de presentació de la feina i la de la puntuació que ells mateixos s'atorguen. La nota total es calcula per mitjana aritmètica.

Han identificat els errors següents:

1.-Sobre la comprensió: no haver entés la pregunta o entendre la pregunta malament, així com no haver entés el text per la seva dificultat

2.-Sobre les condicions: no dedicar prou temp i no fer la feina amb prou atenció

3.-Sobre les respostes: incompletes, incorrectes per raons exposades al punt 1 o bé per confusió entre les pròpies idees i la resposta a les preguntes sobre el text

Finalment, han identificat l'expressió incorrecta com una causa més d'errades.

Aquest alumnes i jo naveguem junts ja fa dos cursos. Això a aquesta professora no li passava feia temps, doncs es quedava un curs rere l'altre fent 1r de batxillerat, sense poder mantenir algunes empentes i sense poder animar-se a provar experiments diversos i reflexions tan necessàries com estimulants sobre i amb els seus alumnes. Són aquests alumnes els que van inspirar una entrada que va tenir l'oportunitat de formar part del bloc d'un company de feina i que va sorgir a partir de la iniciativa d'aquests alumnes de fer una pàgina de facebook sobre el que passava, en part, a l'aula. La podeu trobar també enllaçada a una de les entrades d'aquest bloc.

Penso que avancem plegats en la construcció d'un aprenentatge en el qual es fomenta la seva autonomia i reflexió. Penso que aprenem si no més, sí una mica millor i sobretot de manera diferent a la que estan habituats i que és la que ens envolta majoritàriament.

Cal canviar maneres de fer sense que això suposi deixar de banda les de sempre. Però les amenaces es multipliquen i les aules corren el perill de quedar-se aillades per complet de la resta del món, just en la línia contrària del que sembla ineludible admetre i posar en marxa en educació.

Entre les amenaces, una de les més pregones és la de la incomprensió amanida amb la por al desconegut. Afegint-li la censura efectiva sense més valoració ni reflexió de cap mena, la condemna es converteix en la norma del pensament unificat.

Manifestament el món dels adolescents es vehicula per les xarxes socials, que no ho són només de relacions personals, sinó també xarxes de coneixement. Si a les aules ens blindem contra això i altres elements considerats  "estranys" a la docència, perdrem encara més oportunitats de les que habitualment es perden a causa de la falta de coordinació dels equips, de la falta de formació i de pràtica reflexiva autèntica per part del professorat, de la dificultat per a propiciar una col.laboració real i efectiva amb les famílies, de l'absència d'iniciativa pedagògica dels claustres...

Bloquejar l'accés a facebook resulta una forma de censura inquestionada que des de la por, més temor que cap altra cosa provoca.

Tant de bo els meus alumnes detectant errors no caiguin mai en tenir por a la llibertat!