divendres, 15 d’abril de 2011

Gratitud

"Examinem l'ofensa d'ingratitud, per exemple, que té lloc quan per la nostra banda manifestem obertament a algú una voluntat expressa i li prestem bons serveis, i a canvi només en rebem la mala fe o la indiferència, els greuges i les desatencions. Estudiem aquests aspectes punt per punt i examinem només amb la raó en què consisteix el demèrit o blasme: mai no ens en sortirem ni arribarem a cap conclusió.
La raó s'ocupa de qüestions de fet o de relacions. Preguntem doncs, primer, on és aquesta qüestió de fet que aquí anomenem ofensa, assenyalem-la, determinem la seva durada, descriguem la seva essència o naturalesa, diguem quin és el sentit o facultat amb què la copsem. (...) Consegüentment, podem inferir que l'ofensa d'ingratitud no és cap fet individual, sinó que sorgeix d'una combinació de circumstàncies que, en presència d'un espectador, li desperten el sentiment de blasme, a causa de l'estructura i el mecanisme particular de la seva ment."

Hume: Del sentiment moral, Apèndix de la Investigació sobre els principis de la moral.

Consegüentment, podem igualment inferir que la gratitud no és cap fet individual, sinó que sorgeix d'una combinació de circumstàncies que, en presència d'un espectador, li desperten el sentiment d'aprovació, a causa de l'estructura i el mecanisme particular de la seva ment. Juguem parafrasejant a Hume.

Sembla ser que el mecanisme de la meva ment em porta a sentir gratitud vers els que també semblen manifestar-la, o els que expressen quelcom semblant a la simpatia. Potser els observadors externs o espectadors també ho hagin captat. Si no, tant fa. Puc fer d'espectadora i sentir gratitud i simpatia pel que rebo i alimenta el meu donar.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada