dimarts, 12 de juliol del 2011

Facebook i l'aula expandida

Hi havia una vegada uns adolescents que havien de fer classe d'ètica de 4t d'ESO i que no estaven gaire motivats. La professora havia preparat unes activitats de recerca sobre les ONGs amb oficina al municipi on vivien els alumnes. Es trobaven a una de les tres aules d'informàtica fent l'activitat en grup de dos. Espontàniament, els alumnes es comunicaven els resultats de la recerca més enllà del grup de treball assegut davant d'una pantalla. A l'observació de la professora sobre que no es comuniquessin de punta a punta de la classe, van demanar permís per compartir els resultats de la recerca, cosa que a la professora no li va semblar gens malament. Per què no ajudar-se els uns als altres? Tot un aprenentatge per a la vida, que és del que es tracta, va pensar... En un tres i no res i sense més, es van connectar a facebook i van començar a compartir els resultats enviant-se correus des de les seves pàgines personals. Sorpresa, la professora va exclamar: Què feu? Esteu connectats a facebook? Només per passar-nos la info, profe -van respondre. Efectivament, era només per passar-se la informació necessària per a les activitats, tot i que la visió de les fotos personals els feia gràcia i bé que ho demostraven. Però tampoc no es tractava d'acabar com el monjo de El nom de la rosa i prohibir els riures.  

La professora es va adonar de que necessitaven un espai d'intercanvi digital i que ella no havia creat cap -el que fos hauria estat inevitablement tancat i amb requisits d'entrada. Però no feia falta perquè ja tenien un i l'estaven fent servir com a tal, deixant de banda els intercanvis de caire més personal. Se li va acudir llavors obrir una pàgina per al grup de classe i els ho va comentar. Un grup de dos nois gens motivats per l'estudi es va proposar per obrir-la. Cap problema, va dir la professora. I així va aparèixer la primera pàgina de facebook que aquella professora va fer servir per a les seves classes. Va ser una eina més per a aprendre en aquell primer moment. La professora ignorava les moltes possibilitats existents i allò només va ser un començament.

Després d'aquesta experiència, la professora va rumiar i rumiar sobre la utilització de facebook a l'aula mentre alguns alumnes de la seva tutoria es connectaven al xat de facebook per fer preguntes relacionades amb les classes. Aviat ella va desinhibir-se i va fer el mateix quan volia comentar alguna qüestió amb algú. No hi havia gaire temps de rumiar, canviava el grup d'ètica al canviar el trimestre i tenia ganes de llançar-se a practicar l'ús de facebook en una aula que resultaria, com estava veient, inevitablement expandida més enllà dels horaris i espais físics. D'aula, escola i educació expandida ja havia anat llegint, però no es veia amb cor d'intentar participar en semblant revolució sense haver comptat abans amb els alumnes en un moment de crisi, d'oportunitat per l'entrada dels ordinadors personals en les aules fins a 3r d'ESO.

I va aparèixer una nova pàgina de facebook d'un altre grup. Es penjaven notícies, enllaços, documents, opinions i valoracions...Anava la mar de bé disposar de la pàgina com a lloc de trobada dels alumnes i la professora, com a eina a les classes dins i fora de l'aula, com a recurs per a la participació oberta dels alumnes... Però va arribar la prohibició, aquesta sí, i ens van tancar facebook.

Les raons d'això, tant com el valor de l'ús de facebook a l'aula per a educar els ciutadans i les ciutadanes del futur que ja és aquí, ho van explicar força bé els que no rebutjen el que estranyen o no saben gestionar, sinó que entenien que per ensenyar calia aprofitar totes les oportunitats al nostre abast. I és que no era ni és un altre aquest assumpte nostre de l'educació responsable de les noves tecnologies per a una ciutadania digital.

Malgrat la censura imposada per majoria del claustre de professors, la pàgina va continuar funcionant i va rebre aquestes valoracions per part dels alumnes que van respondre a la pregunta Què t'ha semblat l'ús de facebook a les classes d'ètica? 

24 de 27 alumnes van valorar positivament l'ús de la pàgina de facebook per a les classes d'ètica de 4t d'ESO. Dos persones van afirmar que servia per a fer la pilota, cosa que la professora només podia entendre en el marc del costum de clicar "me gusta" a les diferents intervencions. Naturalment, no plovia mai a gust de tothom, de la mateixa manera que calia pensar què es volia expressar quan es clicava "me gusta", doncs a vegades cliquaven ells mateixos les seves pròpies intervencions acabades de fer. Dels aspectes positius destacaven els alumnes participants que permetia una fàcil comunicació entre alumnes i professora i que també estar tots connectats sempre (mira per on no els molestava gens això- va pensar la professora recordant a alguns professors que coneixia...), així com mirar els temes que es treballarian a classe abans. Servia per expressar opinions i debatre i també per a informar-se. Consideraven que era i és útil i que es podria fer en altres matèries, perquè era i és diferent i original.

Aquestes valoracions es comentaven soles. Els del grup del 3r trimestre van ser semblants, havent avançat l'ús en lliurament d'activitats, en ampliacions de materials proposats per ells, fins i tot en la seva avaluació per part de la professora i que era pública.

Per acabar-ho d'adobar: quan a final de curs es van reunir per organitzar un acte de cloenda i reivindicació de la campanya contra el treball infantil que havien treballat a classe, una de les noies participants va proposar que fessin una pàgina de facebook per a intercanviar idees i com a lloc de contacte entre ells. Ja anaven sols, com ha de ser. L'acte es va fer a la festa de final curs i va comptar amb un partit entre alumnes i professors, perquè molts infants es guanyen la vida cosint pilotes de futbol.


Sense entrar en les prestacions de les plataformes digitals o entorns tancats que la professora del conte també feia i fa servir amb resultats positius, semblava que el conte no podria acabar amb un "Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat" sinó més aviat amb un "Continuarà".

Continuarà l'apertura necessària i inevitable per a compartir espais en què la comunicació fluiexi entre alumnes cada cops més autònoms i capaços de fer-se càrrec del seu aprenentatge mentre una professora o un professor qualsevol observa, participa, comparteix, pensa i, sobretot, proposa com podem aprendre més i millor.

1 comentari:

  1. Dolors. M'ha encantat el conte. Enhorabona per a aquesta professora. Es necessita molta energia per nadar contra corrent. Facebook pot arribar a ser una eina molt útil malgrat sigui prohibida als instituts. Però de totes totes el més important és el tarannà de la professora que tan bé descrius que no pas les eines.

    ResponElimina