Un any més es desencadena l'intercanvi de missatges sobre les notes de les PAU de filosofia a una llista de correu que he oblidat quines altres virtualitats podria tenir.
Per no variar, continuem descontents amb els resultats que obtenen els alumnes a la prova d'història de la filosofia de les PAU. No tots, però. Alguns, sense portar molts anys - és rellevant això?
Potser hem de competir i no sabem fer-ho.
Si l'examen és vertaderament més difícil que el d'història d'Espanya, preparem-los més que bé, millor. Si les notes d'història d'Espanya són més altes, preparem-los per superar-les.
Si els alumnes veuen que els preparem bé i fins i tot millor; si comproven que els companys del seu institut que es van examinar el curs passat, no només van superar la mitjana de Catalunya de filosofia sinó també la d'història d'Espanya; potser optaran per la filosofia per considerar-la una millor opció per als seus interessos.
Si a sobre afirmen -la nota (alta!) ja en la butxaca, l'entrada a la carrera que volien assegurada- que la filosofia "serveix" per moltes coses, a diferència de la història d'Espanya, no hem fet bé la feina?
I si sent la nota tan baixa com acostumava a ser, continuen satisfets de la preparació que han rebut, no hem fet bé la feina també?
No sé si és que pretenem que raons de caire filosòfic i pedagògic siguin les úniques que justifiquin la nostra existència entre el professorat de les matèries comunes obligatòries del curs terminal del batxillerat.
Em fa autèntica por quedar-me penjada al món de les idees.
No sé si algú ha conspirat per endur-se el formatge o si més aviat caldria preguntar (-se) perquè el formatge atrau els ratolins i si tenim algun problema amb això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada