No vull veure ni a grans ni a petits ni a
mediocres esperits de la nostra generació ni de la propera destruits per aquest
Moloch ceg i comandat per pensaments que són pura mecànica economicista sense
ànima que vallen el pas dels que es poden moure perquè l'aflicció no els ha
enfonsat.
¡Moloch! ¡Moloch!
¡Apartamentos robots! en blocs de pisos buits
amb gent forçada a abandonar-los
¡Suburbios invisibles! com els de Ciutat
Meridiana, Torre Baró i molts altres lluny de la BCN postolímpica i burgesa
¡Tesoros esqueléticos! exposats en els carrers
a sobre de mantes
¡Capitales ciegos! davant del dolor i de la
necessitat dels desvalguts
¡Industrias demoniacas! armant a tots els que
maten, no importa el perquè ni on
¡Naciones espectros! bandejades per centres de
poder visibles, consolades amb el mite de la seva existència
¡Hospicios invisibles! que acullen als
centenars de pobres que dia rere dia no tenen per menjar, on dormir, que viuen
al carrer
¡Fálicos granitos! a més gran glòria d'una
ciutat edificada sobre les ruines d'un futur que ja ha arribat
¡Bombas monstruosas! caient sobre els caps
d'innocents que no poden fugir de tantes i tantes guerres
¡Se transforman en cuatro para elevar a Moloch
al paraíso! ¡Pavimentos, árboles, radios, tonos! ¡elevad la ciudad al paraíso
que existe y nos cubre para siempre!
¡Visiones! del que ens espera a molts, del que
ja ha arribat a més
¡Augurios! predestinació de la confiança
gratuita, del benestar embafador, de la comoditat enganyosa
¡Alucinaciones! de l'apocalipsi social i
intel.lectual, nacional i internacional, del que no hi era i no hi és
¡Milagros! per a despertar els adormits de la
seva confortabilitat, els covards del seu reconeixement, els valents dels
falsos riscos quotidians per no dir res
¡Éxtasis! ¡Desaparece en el curso del río
americano! I tant de bo en tots els rius i oceans nacionals, internacionals i
transnacionals.
I jo copio malament la idea, sense oblidar
dir-te que sóc allà, amb TU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada