Brenifier: punt de partida

Vaig tenir l'oportunitat de fer un taller amb Oscar Brenifier un cap de setmana a Barcelona. Volia provar, aprendre. Tenia curiositat: imaginava que seria un taller diferent. I tant que ho va ser! 

D'entrada, vaig tenir la impressió terrible de que ens sotmetia a un qüestionament personal de les nostres maneres irreflexives i, per tant, antifilosòfiques de pensar i de respondre. Estava clar que la filosofia ens compromet en la seva pràctica autèntica i Brenifier no semblava comptar amb la possibilitat de que el taller deixés a ningú indiferent. Remoure els pressupòsits des de les vísceres, aquesta va ser per mi la primera fase i no estic segura d'haver estat capar de pair les següents de tant com em va tocar aquesta. 

Com si fos una mena de Sòcrates reviscut  - si més no el Sòcrates soberbi, impertinent i infatigable que forçava als seus interlocutors, tant si volien com si no, a interrogatoris sense treva -, ens va fer experimentar una sessió de filosofia pràctica, és a dir, de filosofia no acadèmica. Això és: de filosofia en acció. De la seva investigació del diàleg socràtic ha estilitzat una metodologia que parteix de la pregunta per al desenvolupament d'una recerca filosòfica. Trobo especialment interessant la vessant emocional del treball sobre preguntes i respostes. 

Potser és cert que corren "malos tiempos para la lírica", com deia una cançó d'un grup de La movida madrileña. Grup i cançó oblidats i dels quals reiteradament em torna la frase amb aquella entonació greu i amb la cadència de la veu monòtona com la d'un oracle. Com si fos un disc ratllat dels d'abans. 

Potser els oracles que apunten a l'inici d'una època fosca no són pessimistes, sinó d'un optimisme realment ben informat, aspecte aquest -el de la informació- que l'autora d'aquestes línies no cultiva gens ni mica. És la por a que els arbres no em deixin veure el bosc, però també a que la mirada de l'ocell de les altures em doni la imatge del bosc com la d'una taca entre taques. Aprendre passa per convocar una experiència completa. M'estimo més, per tant, passejar pel bosc, doncs trobo més vertadera la possibilitat de trobar-me amb altres passejants, ni que sigui per patir un petit xoc/shock com el que em va suposar el taller amb Oscar Brenifier.

Un xoc que no penso estalviar als nous estudiants de filosofia de 1r de batxillerat que començaran al setembre i en els quals ja estic pensant. Penso que potser aquesta breu entrevista a Brenifier, amb preguntes molt clares, ens pot servir per començar a respondre a la pregunta, no tant de què és la filosofia, sinó de perquè la filosofia, aquí i ara. Juan Pablo Feinman començava així el seu curs de filosofia al canal Encuentro i trobo que és una bona manera de començar les primeres classes de filosofia: amb un gran silenci i mirades que expressen sorpresa quan, un cop llençada la pregunta, no demostro la més mínima intenció de respondre-la, cosa que no triguen a adonar-se que passarà durant tot el curs...