El primer trimestre del curs 2011-12, els
alumnes de 4t ESO C van participar en una activitat que el Síndic Municipal,
Josep escarpín, havia proposat a la professora d’Ètica, Dolors Alcántara.
Per començar
vam comptar amb els contactes que ens va facilitar el Síndic i que eren persones
coneixedores de la problemàtica social des de les diferents vessants que la seva
relació amb el barri els permetia:
-Cristina
Vidal, educadora social.
-Nois i noies
amb síndrome de Down que viuen a un pis sense tutelar,
autònomament.
-Persona
afectada amb el VIH-SIDA que viu a un pis no
tutelat.
-Àngel Muñoz,
coordinador de districte.
-Joan Jordán,
representant de la policia local.
-Un
representant de l’associació de Veïns.
Els alumnes
s’hi van dedicar amb desigual entusiasme, tot i que alguns van compensar amb
escreix a altres. L’objectiu era obtenir informació sobre la situació dels
habitants del barri, de manera que aquesta s’incorporés a l’actuació del Síndic
Municipal. Els alumnes, treballant en grup, feien de “mini” Síndics.
Per estalviar-nos discussions sobre la
necessitat de diners per fer qualsevol projecte educatiu o sobre la dedicació
horària d’alumnes i professora cal destacar:
-no vam
disposar de cap mitjà material més enllà dels habitualment utilitzats a l’aula,
ni de cap pressupost extra;
-no vam disposar de cap dedicació horària
extra dels alumnes més enllà de les entrevistes, d’una durada màxima de tres
hores en algun cas;
-ni de cap feina especial per part de la
professora al procurar que la feina en grup dels alumnes anés adreçada al
coneixement directe de la realitat propera amb els propis mitjans dels alumnes
i al seu desenvolupament personal com a ciutadans i ciutadanes.
Vam fer classe
d’ètica i ciutadania democràtica aplicada, perquè per al desenvolupament no
va ser menor la importància de la forma com iniciàvem el projecte i com es
prenien les decisions. Sent un dels eixos temàtics la reflexió sobre la
democràcia, no podíem deixar passar l’ocasió de fer democràcia a l’aula.
Un cop
elaborats els aspectes bàsics de la proposta entre el Síndic i la professora,
aquesta proposta va ser exposada al grup i va ser posada a la seva consideració
i votació. Si el grup no l’acceptava, calia abandonar el projecte i deixar-lo
per a un altre trimestre amb un altre grup. El grup, però, va votar
majoritàriament a favor de dedicar temps a l’aula i fora d’ella a treballar en
grup el projecte.
I és que sense l’acceptació dels alumnes el
projecte hauria estat una feina obligatòria més que no hauria provocat
probablement gaire interès i, per tant, no hauria comptat sinó amb una pobre
dedicació. Sovint passa que anar a la recerca d’allò que motiva intrínsecament
es troba a partir de preguntar, d’escoltar i d’acceptar les respostes. Sovint
passa que aquest ja és un bon punt de partida per comptar amb la seva
participació.
Si voleu saber
més de com va anar aquest projecte i dels seus resultats pedagògics, podeu mirar aquí. Podeu considerar que no van ser gaire cosa, però només si deixem de banda el que va suposar l'experiència per als alumnes i que van explicar a una entrevista que se'ls va a Ràdio Sabadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada