dimecres, 12 de juny de 2013

Aprendre a protestar

Em fa molta gràcia que calgui aprendre a aprendre desesperadament. A més de que sovint em pregunto quina diferència hi ha entre aprendre a aprendre i aprendre realment. Potser la diferència es troba en aprendre... el que sigui, però alguna cosa. 
Ja em conformo amb un vocabulari limitat que fa servir cosa per a qualsevol cosa, divina o humana, espiritual o material, real o fictícia, possible o impossible. Tant és. 
Ja em conformo amb un pensament limitat pel que fa a l'ensenyament, l'educació, la docència i què dir de tot això amb l'afegit de la filosofia. També em conformo. 
Però em costa conformar-me amb el no-pensament i, encara més, amb la no-acció. Fins i tot més que amb la inacció o l'acció contrària, oposada. 
Si la realitat és allò que se'm resisteix, contra el que topo un cop i un altre, vulgui o no, quan no hi ha topada, quan no hi ha cap resistència, hi haurà realitat? Per tant, si la resistència és inexistent, existeix la filosofia a la secundària o és una opció més de les que omple el currículum per justificar l'excés d'hores d'escolarització? 
La resistència és tan, tan lleu que ni la deu notar el nostre senyor Ministre més enllà del nostre abast, ni la Consellera immersa com està en altres preocupacions. Fem actes, això sí, per calmar la consciència havent caigut derrotats per la realitat del nul poder que tenim i sembla que tindrem. Sobretot exhibim, que no valorem, i desterrem l'avaluació dels resultats. 
Ningú no té por a la filosofia, cosa que no és gens d'estranyar. No ens van ensenyar a protestar i no hem après a fer-ho. Els que saben i ho avaluen acostumen a aconseguir gran part del que volen. Tot el que diuen que perdrem amb la crisi no es va guanyar sense protestar, sense topar amb una realitat que resistia tossuda i injusta, sense perdre alguna cosa en la protesta, sense arriscar res. L'exhibició no era l'objectiu, ni la festa, ni fomentar la cohesió de grup. Era lluitar. Mai a favor, sempre en contra. 

Duerme abismo mío, los reflejos dirán
que el descompromiso es total
pero tú hasta en sueños dices que todos 
estamos comprometidos que todos
merecemos ser salvados. 

R. Bolaño: La Universidad desconocida

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada