dissabte, 30 de novembre de 2013

Una llei més, o no.

Vull deixar de banda els presagis tremendistes d'alguns, sempre escombrant el que molesta cap a fora de Catalunya i fer-me ressó del comentari que publica un company d'allà fora precisament, actiu i atent als arguments que s'han fet servir en aquesta campanya de defensa de la filosofia a la secundària. Podeu llegir aquí a M.S.O.

No serà la primera vegada que exposi que alguna responsabilitat hem de tenir els professors de filosofia en que la filosofia hagi estat bandejada de les matèries obligatòries i troncals de 2n de batxillerat -només si les respectives comunitats autònomes i centres ho permeten, per cert. És relativament fàcil aprovar un moció destinada a que els altres siguin els que canviïn la perspectiva. En algun moment es veurà qui es mulla realment i com. 

Davant del suposat i inevitable fatum  que ens porta a desaparèixer, serà qüestió de fer-nos necessaris i potser també serà una oportunitat (crisi!) per a reflexionar sobre què fem i com. I fer-ho des de la posició marginal en la qual ja estem des que vam haver d'abandonar el Seminari de Filosofia, incorporar-nos al departament de socials (en minúscula, naturalment) i deixar de ser professors especialistes a l'ESO. Qui esperava mantenir estatus d'especialistes amb un batxillerat cada cop més orientat a ser un pont ampli cap a una formació superior força generalista i competencial? Tan curosos com som de no caure en contradiccions, aish!

D'entrada em refugio en l'expectativa de continuar sent, de rumiar el que sigui que passi i fer-ho sense perdre l'impuls per la feina en el dia a dia. Malgrat l'entorn educatiu, cultural i polític. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada