Què es trobaria Sòcrates avui?

Final de curs en companyia de Sòcrates i de tot el que ens permet plantejar. 

Una curiositat: què es trobaria Sòcrates avui dia si preguntés a la gent que es troba als carrers i places de les nostres ciutats. L'experiment ha quedat enregistrat en diferents vídeos. Alguns més aconseguits que altres i que podeu trobar en diferents enllaços, com aquest, o aquest altre, o també aquest tercer vídeo, o aquest quart vídeo de tots els que van fer en grup. 

Com podeu observar, qualsevol lloc i situació els ha servit per a plantejar preguntes a l'estil socràtic. En alguns casos han dialogat amb els preguntats, en d'altres s'han limitat a recollir el conjunt de les respostes. Fent pràctica socràtica, alguns han ideat un diàleg entre Sòcrates i algú més. No sempre han aconseguit elaborar un diàleg amb argumentacions i contraargumentacions, tot i l'intent, meritori. I és que no és gens fàcil establir un diàleg socràtic i menys sobre les qüestions plantejades: la veritat, el bé, la felicitat, la justícia, la democràcia. 

Vull destacar dos treballs. El primer per la qualitat i nivell de la interrogació, que no de les respostes en tots els casos. Els autors i les autores van trobar la majoria decebedores. Mentre feien el treball, recordo que em van dir que la gent deia moltes tonteries. Espero que ningú no els vulgui condemnar per fer semblant feina i per la valoració que fan dels resultats i que podeu veure als vídeos. En alguna cosa sí que sembla que hem millorat. 

Tot i ser un experiment que no és il.lustratiu del nivell de reflexió filosòfica de la ciutadania enquestada (o sí que ho és?), fa pensar en el vincle entre formació filosòfica i llei educativa, de la relació entre ciutadania i democràcia. Aquest darrer vincle l'han fet casualment evident fent la pregunta sobre què és la democràcia a la porta d'un col.legi electoral el dia de votació de les passades eleccions municipals. El primer porta a pensar si fem bé la tasca de formar ciutadans per a la democràcia (objectiu no exclusiu de la filosofia), i a si n'hi ha prou amb fer-la bé. Tindrà alguna cosa a veure amb el paper dels intel.lectuals en la política? En el cas de Sòcrates sí que la tenia.

Potser no n'hi ha prou amb una llei educativa decent, amb un espai digne per a la formació humanística i la filosòfica (no són el mateix!), tot i ser condicions necessàries d'una autèntica democràcia, com bé ens recorda Pedro Olalla al seu excel.lent assaig Grecia en el aire:

Sobre Isòcrates... "esa gran voz pública del siglo IV a. C. había dejado claro, una vez más, que la democracia es un audaz sistema de gobierno que se asienta sobre el frágil cimiento de la virtud política de los ciudadanos." (pàg. 120)

Per a la formació de la virtut política dels ciutadans, necessitem més Sòcrates o, el que és el mateix, més preguntar i més cercar, més indagar i més reflexionar, més creure en l'ésser humà i en les seves potencialitats i menys dominar-lo, imposant-li formes d'educació i de vida pervertidores de qualsevol projecte personal i social que no parteixi de la dignitat inherent de tothom, ni tan sols d'una part, per majoritària que sigui o es pretengui. Menys memòria, menys culte a aquesta i a les seves interpretacions interessades. Desfer-nos del dogma i promoure la recerca, l'afany de coneixement, de veritat, de justícia, d'igualtat.