diumenge, 14 d’agost de 2011

Pistes i rastres al desert, 1

A Torino no vam trobar ni rastre de Pavese. Malgrat això, sabíem de la seva empremta a la ciutat i a les platges de la propera Liguria. Saber és, a vegades, imaginar gràcies a la literatura.

Sí, treballar cansa, per això cal descansar i sobretot cal la bona companyia. Per no caminar sols per carrers i places buides quan tornem del desert.




Gràcies als comentaristes d'aquest bloc. Anem fent, per tal d'omplir de vida les ciutats que es troben més enllà del desert i a les quals tornarem, d'una manera o d'una altra. L'impuls comú no pot ser un altre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada