Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acció. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juny del 2011

Educació política

Fa un temps que segueixo a facebook una pàgina que es titula "Pensant el món" (Pensando el mundo). No sé res de qui alimenta la pàgina, tret de que és algú que es dedica a compartir música, poesia o imatges que dibuixen el mapa de qui s'inquieta per tot allò que l'envolta i intenta pensar el que hi ha. Sembla guiat tant per un afany de comprensió com de recerca sobre què fer. Sembla portat contínuament des de la vida al pensament i del pensament a la vida. Una mica com el que intento fer a les meves classes, però defugint tota presumpció que no sigui més que un apunt, una direcció cap a la qual mirar. L'acció queda en suspens, cosa que no suposa renunciar a la seva incitació.
Aquestes darreres setmanes hem de mirar cap a les places i atendre el que està succeint, doncs allà tenim un clar exemple d'un pensar el món que està portant a un intent de canviar-lo. Des de la filosofia cal alegrar-se d'aquest esforç, com podem trobar en aquest manifest de professors i alumnes de filosofia que ja he signat i que us animo a signar. Des de la filosofia cal entendre el que està passant i potser definir-se com ja ho ha exposat un company de professió : com un més del 15M.  

El passat 19 de juny, alumna i professora vam gaudir d'una protesta ciutadana animada i pacífica i ens vam trobar parafrasejat al "nostre amic Descartes" en mig d'una autèntica festa de la ciutadania.
Fotografia de Laura Peláez



No desaprofitarem l'oportunitat de portar aquest aprenentatge de reflexió i acció ciutadana a les aules.

A classe de sociologia vam comentar la xerrada de M. Castells als acampats de la Plaça Catalunya, per exemple.Igualment per exemple i per agafar empenta i en el marc de les decisions que es prenen a final de curs per al curs vinent, a 4t d'ESO farem política per a joves inquiets, un nou i excel.lent llibre d'Enric Senabre.

I és que a poc que mirin, els joves pensen i pensen bé que cal canviar moltes coses del món. Per això aquest final de curs farem un petit acte de protesta contra el treball infantil i per la defensa del dret a l'educació per a tots els infants í joves del món. Comptarem amb la presència del Síndic de Greuges municipal  també a la nostra festa de final de curs. Una festa que no serà una mera festa. La consciència social i ciutadana s'ha colat en els intersticis de les celebracions escolars per demanda dels mateixos alumnes que han començat a experimentar amb el seu poder de proposta, de decisió i d'acció.

Les acampades s'inicien al pensament o a la boca de l'estòmac, tant és. El cas és que s'estenen i s'encomanen a tot el cos... social, sempre que res que no sigui pacífic no faci la seva aparició.