En el Dia Internacional contra la violència de gènere, mirades crítiques des de l'adolescència

Una troballa que demostra que, si es vol, es pot treballar el pensament crític des de qualsevol matèria. Un descans per mi, la veritat, si amb la que cau i la que sembla que caurà, no som les professores i els professors de filosofia líders exclusius i ni tan sols preferents de fomentar el pensament crític a l'aula. I no és que no vulgui, i no és que no pugui..., tot i que potser no sé. Serà potser que l'hàbit no fa al monjo, ni la professió al professional, ni la crítica al pensament crític. Caldrà pensar-hi. I fer-ho a temps.

Mirada adolescente a la posmodernidad

View more presentations from Karina Crespo- Ministerio de Educacion

I per passar-s'ho bé només cal recordar...

S'aprèn més si t'ho passes bé...

Avui he assistit a la conferència que Dolors Reig ha fet a la Jornada del Pla Educaciu de Ciutat 2010, que aquest any tracta el paper de la creativitat en l'educació.

A diferència del que passa al meu entorn habitual, allà semblava que tothom havia sentit parlar de Ken Robinson. A més, ningú ha reaccionat indignat, ni he percebut incomoditat en la gent quan la ponent ha defensat que cal utilitzat el que ha anomenat "excedent congnitiu" de manera creativa i que un vehicle és la diversió.

Ens ha il.lustrat amb aquest vídeo de the fun theory:



Per comentar a les classes de psicologia? Per a comentar a totes!!!!

Educació i creativitat

Per si ningú no s'havia adonat encara, segueixen les entrades sobre un dels fils conductors d'aquest bloc de filosofia per a alumnes, de filosofia i alumnes, de filosofia per a tothom.

Per la professora - autora de la majoria de les entrades d'aquest bloc, reivindicar la filosofia i reivindicar una educació diferent formen part del mateix.

Alguns diuen que estem al mig d'una revolució educativa, d'altres que estem a l'ull de l'huracà d'una crisi tremenda, tant que fa impossible l'educació, si més no tal com la veníem entenent... Llegeixo contínuament a la premsa, a les webs i blogs que consulto, a la perruqueria, a casa de la meva família, diagnòstics demolidors sobre la situació actual. Sembla ser que ha arribat l'apocalipsi educativa i que la transformació és inevitable.

Cap dels dos diagnòstics em sembla erroni, sinó més aviat penso que són complementaris. Revolució a partir de la crisi; o crisi a partir de la revolució. Serà qüestió d'acceptar que tot flueix i ser capaços de sentir com un privilegi assistir a aquest moment en el que nosaltres també podem contribuir-hi.

Aprofitem per conquerir la llibertat i la creativitat que mai no hauríem d'haver amagat fins al punt de córrer el risc de perdre-les! No cal cridar ¡A las barricadas! Alguns ja hi som. D'altres apunten cap on hem d'anar...