Trista dissortada terra.

Fa molta calor i el foc es menja la part més bonica del país. Ara el desert que queda després de cremar drets, il.lusions, projectes serà encara més real.

De prohibicions desaforades i signes esperançadors de canvi

Prenc part del títol de l'entrada d'un bloc que acabo de descobrir i que, com tot descobriment, ha tingut una part de casualitat i una altra de feina metòdica, continuada i persistent.

L'autora és Marc Camacho, professora de tecnologia educativa a la Universitat Rovira i Virgili. A la seva entrada qualifica la prohibició dels mòbils als centres educatius de "desaforada" i exposa el valor i les possibilitats del mòbil com a eina educativa.

M'ha fet pensar en la igualment desaforada prohibició de la connexió a facebook a l'INS Les Termes. Ahir em va trobar a mi la creadora d'una pàgina de facebook sobre xarxes socials a l'escola a partir d'una altra pàgina per docents.

I no és que vulgui de totes totes fer servir el mòbil i facebook a totes les classes. El meu afany és experimentador i de millora, però sobretot és contrari a les prohibicions de tot el que és objecte d'educació i possibilitat per a l'aprenentatge.

Es tracta d'educar o de trobar-se els alumnes ensinistrats per a continuar transmetent a les seves buides ments els continguts que dictaminem han de saber de memòria?

Per cert, fins ara la prohibició no ha arribat a twitter ni a cap altre... Aquí recullo les possibles eines per a un entorn personal d'aprenentatge (PLE) que he trobat a un altre bloc  a títol merament informatiu.

Facebook i l'aula expandida

Hi havia una vegada uns adolescents que havien de fer classe d'ètica de 4t d'ESO i que no estaven gaire motivats. La professora havia preparat unes activitats de recerca sobre les ONGs amb oficina al municipi on vivien els alumnes. Es trobaven a una de les tres aules d'informàtica fent l'activitat en grup de dos. Espontàniament, els alumnes es comunicaven els resultats de la recerca més enllà del grup de treball assegut davant d'una pantalla. A l'observació de la professora sobre que no es comuniquessin de punta a punta de la classe, van demanar permís per compartir els resultats de la recerca, cosa que a la professora no li va semblar gens malament. Per què no ajudar-se els uns als altres? Tot un aprenentatge per a la vida, que és del que es tracta, va pensar... En un tres i no res i sense més, es van connectar a facebook i van començar a compartir els resultats enviant-se correus des de les seves pàgines personals. Sorpresa, la professora va exclamar: Què feu? Esteu connectats a facebook? Només per passar-nos la info, profe -van respondre. Efectivament, era només per passar-se la informació necessària per a les activitats, tot i que la visió de les fotos personals els feia gràcia i bé que ho demostraven. Però tampoc no es tractava d'acabar com el monjo de El nom de la rosa i prohibir els riures.  

La professora es va adonar de que necessitaven un espai d'intercanvi digital i que ella no havia creat cap -el que fos hauria estat inevitablement tancat i amb requisits d'entrada. Però no feia falta perquè ja tenien un i l'estaven fent servir com a tal, deixant de banda els intercanvis de caire més personal. Se li va acudir llavors obrir una pàgina per al grup de classe i els ho va comentar. Un grup de dos nois gens motivats per l'estudi es va proposar per obrir-la. Cap problema, va dir la professora. I així va aparèixer la primera pàgina de facebook que aquella professora va fer servir per a les seves classes. Va ser una eina més per a aprendre en aquell primer moment. La professora ignorava les moltes possibilitats existents i allò només va ser un començament.

Després d'aquesta experiència, la professora va rumiar i rumiar sobre la utilització de facebook a l'aula mentre alguns alumnes de la seva tutoria es connectaven al xat de facebook per fer preguntes relacionades amb les classes. Aviat ella va desinhibir-se i va fer el mateix quan volia comentar alguna qüestió amb algú. No hi havia gaire temps de rumiar, canviava el grup d'ètica al canviar el trimestre i tenia ganes de llançar-se a practicar l'ús de facebook en una aula que resultaria, com estava veient, inevitablement expandida més enllà dels horaris i espais físics. D'aula, escola i educació expandida ja havia anat llegint, però no es veia amb cor d'intentar participar en semblant revolució sense haver comptat abans amb els alumnes en un moment de crisi, d'oportunitat per l'entrada dels ordinadors personals en les aules fins a 3r d'ESO.

I va aparèixer una nova pàgina de facebook d'un altre grup. Es penjaven notícies, enllaços, documents, opinions i valoracions...Anava la mar de bé disposar de la pàgina com a lloc de trobada dels alumnes i la professora, com a eina a les classes dins i fora de l'aula, com a recurs per a la participació oberta dels alumnes... Però va arribar la prohibició, aquesta sí, i ens van tancar facebook.

Les raons d'això, tant com el valor de l'ús de facebook a l'aula per a educar els ciutadans i les ciutadanes del futur que ja és aquí, ho van explicar força bé els que no rebutjen el que estranyen o no saben gestionar, sinó que entenien que per ensenyar calia aprofitar totes les oportunitats al nostre abast. I és que no era ni és un altre aquest assumpte nostre de l'educació responsable de les noves tecnologies per a una ciutadania digital.

Malgrat la censura imposada per majoria del claustre de professors, la pàgina va continuar funcionant i va rebre aquestes valoracions per part dels alumnes que van respondre a la pregunta Què t'ha semblat l'ús de facebook a les classes d'ètica? 

24 de 27 alumnes van valorar positivament l'ús de la pàgina de facebook per a les classes d'ètica de 4t d'ESO. Dos persones van afirmar que servia per a fer la pilota, cosa que la professora només podia entendre en el marc del costum de clicar "me gusta" a les diferents intervencions. Naturalment, no plovia mai a gust de tothom, de la mateixa manera que calia pensar què es volia expressar quan es clicava "me gusta", doncs a vegades cliquaven ells mateixos les seves pròpies intervencions acabades de fer. Dels aspectes positius destacaven els alumnes participants que permetia una fàcil comunicació entre alumnes i professora i que també estar tots connectats sempre (mira per on no els molestava gens això- va pensar la professora recordant a alguns professors que coneixia...), així com mirar els temes que es treballarian a classe abans. Servia per expressar opinions i debatre i també per a informar-se. Consideraven que era i és útil i que es podria fer en altres matèries, perquè era i és diferent i original.

Aquestes valoracions es comentaven soles. Els del grup del 3r trimestre van ser semblants, havent avançat l'ús en lliurament d'activitats, en ampliacions de materials proposats per ells, fins i tot en la seva avaluació per part de la professora i que era pública.

Per acabar-ho d'adobar: quan a final de curs es van reunir per organitzar un acte de cloenda i reivindicació de la campanya contra el treball infantil que havien treballat a classe, una de les noies participants va proposar que fessin una pàgina de facebook per a intercanviar idees i com a lloc de contacte entre ells. Ja anaven sols, com ha de ser. L'acte es va fer a la festa de final curs i va comptar amb un partit entre alumnes i professors, perquè molts infants es guanyen la vida cosint pilotes de futbol.

Sense entrar en les prestacions de les plataformes digitals o entorns tancats que la professora del conte també feia i fa servir amb resultats positius, semblava que el conte no podria acabar amb un "Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat" sinó més aviat amb un "Continuarà".

Continuarà l'apertura necessària i inevitable per a compartir espais en què la comunicació fluiexi entre alumnes cada cops més autònoms i capaços de fer-se càrrec del seu aprenentatge mentre una professora o un professor qualsevol observa, participa, comparteix, pensa i, sobretot, proposa com podem aprendre més i millor.

Identificant errors

A 2n de bat hem posat en pràctica aquest curs les autoavaluacions reflexives. Aquesta és la manera com es podrien anomenar les activitats en què els alumnes autoavaluen per si mateixos la correcció d'una sèrie de respostes destinades a demostrar la comprensió d'un text ampli o d'un recull de textos d'un autor, comprensió en la qual s'han d'explicar i relacionar els conceptes clau i reconstruir les argumentacions.

Un cop rebuda la feina per correu electrònic, els alumnes reben les respostes correctes, havent de corregir i puntuar d'una banda les seves; intentant explicar, d'una altra, quines són les errades que han comés. L'única nota posada per la professora és la de l'autoavaluació reflexiva. Reben dues notes més: la de presentació de la feina i la de la puntuació que ells mateixos s'atorguen. La nota total es calcula per mitjana aritmètica.

Han identificat els errors següents:

1.-Sobre la comprensió: no haver entés la pregunta o entendre la pregunta malament, així com no haver entés el text per la seva dificultat

2.-Sobre les condicions: no dedicar prou temp i no fer la feina amb prou atenció

3.-Sobre les respostes: incompletes, incorrectes per raons exposades al punt 1 o bé per confusió entre les pròpies idees i la resposta a les preguntes sobre el text

Finalment, han identificat l'expressió incorrecta com una causa més d'errades.

Aquest alumnes i jo naveguem junts ja fa dos cursos. Això a aquesta professora no li passava feia temps, doncs es quedava un curs rere l'altre fent 1r de batxillerat, sense poder mantenir algunes empentes i sense poder animar-se a provar experiments diversos i reflexions tan necessàries com estimulants sobre i amb els seus alumnes. Són aquests alumnes els que van inspirar una entrada que va tenir l'oportunitat de formar part del bloc d'un company de feina i que va sorgir a partir de la iniciativa d'aquests alumnes de fer una pàgina de facebook sobre el que passava, en part, a l'aula. La podeu trobar també enllaçada a una de les entrades d'aquest bloc.

Penso que avancem plegats en la construcció d'un aprenentatge en el qual es fomenta la seva autonomia i reflexió. Penso que aprenem si no més, sí una mica millor i sobretot de manera diferent a la que estan habituats i que és la que ens envolta majoritàriament.

Cal canviar maneres de fer sense que això suposi deixar de banda les de sempre. Però les amenaces es multipliquen i les aules corren el perill de quedar-se aillades per complet de la resta del món, just en la línia contrària del que sembla ineludible admetre i posar en marxa en educació.

Entre les amenaces, una de les més pregones és la de la incomprensió amanida amb la por al desconegut. Afegint-li la censura efectiva sense més valoració ni reflexió de cap mena, la condemna es converteix en la norma del pensament unificat.

Manifestament el món dels adolescents es vehicula per les xarxes socials, que no ho són només de relacions personals, sinó també xarxes de coneixement. Si a les aules ens blindem contra això i altres elements considerats  "estranys" a la docència, perdrem encara més oportunitats de les que habitualment es perden a causa de la falta de coordinació dels equips, de la falta de formació i de pràtica reflexiva autèntica per part del professorat, de la dificultat per a propiciar una col.laboració real i efectiva amb les famílies, de l'absència d'iniciativa pedagògica dels claustres...

Bloquejar l'accés a facebook resulta una forma de censura inquestionada que des de la por, més temor que cap altra cosa provoca.

Tant de bo els meus alumnes detectant errors no caiguin mai en tenir por a la llibertat!