Acte final de la Mostra de Fotofilosofia

Com cada any, vem participar en l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia i algunes de les guanyadores van recollir el seu diploma i els de les seves companyes que no havien pogut venir. 

Allà on sigui aquesta professora, els alumnes participaran en la Mostra. Esperem que el curs vinent es mantingui la iniciativa a Les Termes, tot i el canvi previsible de professor/a de filosofia. Només veient les d'aquest any es fa evident que cal explorar activitats en les quals el pensament pugui servir també de pont a l'expressió de la creativitat, de la imaginació i de l'afany de saber, de les inquietuds filosòfiques dels joves de batxillerat. 

Llàstima que sigui tan escàs el foment d'aquesta vessant del desenvolupament de les capacitats dels adolescents. Llàstima que l'educació estigui penetrada per aquesta visió fabril i tecnicista que vem denunciar el passat dissabte a La Festa del Pensa, dins del Festival de Filosofia Barcelona Pensa, a una taula rodona sobre la situació actual de la filosofia. Llàstima de la visió reduccionista i simplista dels gestors educatius dels diferents nivells de responsabilitat que només fa inversions quantitatives (més hores de... matemàtiques, llengua catalana, algun projecte i poca cosa més) i no qualitatives. De tanta competència bàsica hem perdut la bàsica competència de l'educació. 

S'hi afegeixen burocràcies i rendició de comptes imposades i inútils. No s'ha adonat encara ningú de que els aprenentatges no es mostren ni es demostren en documents, memòries i altres exigències semblants? En què es basa la relació establerta entre control d'activitats del professorat i aprenentatges aconseguits? Si el que importa és que els joves aprenguin, per descomptat. Si la finalitat és una altra, potser té sentit. 

No sé si ens cal una llei més desastrossa i tocar fons encara més, havent perdut a tota una generació davant dels nostres nassos, a les aules, dia rere dia. No crida l'atenció que els mateixos que promouen aquesta deriva en el si dels centres siguin partidaris dels que aproven amb els seus vots aquestes accions traduïdes a llei, malgrat que facin veure que s'hi enfronten?

Nedem contra corrent si intentem fer bé la nostra feina? Acompanyar els joves, estimular i promoure el pensament crític i la reflexió filosòfica és tan possible, que alguns, molts, ho intentem sense que ens proveeixin de cap més estímul que el propi convenciment. Educar és resistir. Fer filosofia a l'aula és lluitar.

Educació no és involució

Darrerament porto aquí les paraules d'altres, bastant més savis que jo, que no ho sóc gens. M'agradaria enviar-les a un professor de tecnologia que escrivia en el seu blog que alguns col.lectius ens queixem de la LOMCE per simples interessos corporativistes. No dic que no, però alguns no només. 

Aquest professor és, d'altra banda, un bon professor en molts aspectes i sovint miro el seu blog perquè descobreix alguna eina que em serveix per vehicular algunes de les idees que tinc. S'equivoca, però, pel que fa a l'enfocament educatiu al meu modest parer i el d'alguns més, com els que porto aquí perquè em facin companyia. 

Potser fins i tot hi haurà esperança encara, malgrat els vents d'indiferència que corren per aquí. 

Aquestes són algunes de les idees de Federico Mayor Zaragoza a una entrevista: 

Tendría que haber más filosofía, más enseñanzas artísticas. ¿Qué es lo que distingue a cada persona? La capacidad de pensar, de reflexionar, de imaginar, de inventar, de crear. Lo que no podemos hacer es eliminar todo esto. (...)

Educación no es saber más inglés o más matemáticas. Educación es lo que dice la Unesco, una definición que además está muy en la línea de la que dio Francisco Giner de los Ríos hace un siglo: "Educar es dirigir la propia vida".

Més enllà de qualsevol llei d'educació

Una crítica a l'educació a ritme de rap que ha arribat al meu facebook de la mà d'un exalumne dels que ja no podré tenir mai més, si és que segueix el projecte de llei endavant i es manté el govern entestat només en la defensa de la seva manera d'entendre el poder en la seva parcel.la territorial.

Educació prohibida

Quan vaig començar a deixar que a aquest blog es filtressin entrades que no contenien experiències d'aula i treballs d'alumnes, no sabia que m'estava decidint a posar per escrit algunes idees que quasi mai no podria compartir amb cap company o companya de professió. Amb el temps, alguna cosa ha millorat en aquest sentit, però és més aviat l'excepció que confirma la regla general de que dedicar-se a l'educació no suposa reflexionar amb els companys de feina sobre educació. 

Hi ha algunes llistes de correu i algunes pàgines de facebook més o menys dinàmiques i interessants gràcies a la participació dels docents, de filosofia o no. Però tinc la impressió de que no hi ha autèntic debat i seguim atrinxerats en el nostre minúscul reducte professoral. Com afirmen alguns convençuts: faig les meves classes i punt. Els punts no arriben ni a ser suspensius. 

Front aquesta burocràcia moral, ens menja la burocràcia d'un sistema educatiu en què s'ha normalitzat la politització de l'educació. Si Hannah Arendt criticava que l'economia ocupés el lloc de la política, caldria parar atenció a com la política ocupa el de l'educació. 

I no és que defensi el bonisme light de que l'educació ha d'estar "per sobre de tot això", no. Però tampoc comparteixo visions esbiaixades ideològicament que veuen atacs als drets en un canvi de temari curricular. Serà que posar pedres a les rodes del coneixement del marc jurídic d'un estat de dret no ho és d'ideològic. A veure si és possible un discurs crític de la legalitat vigent sense tenir ni idea de com aquesta ho esdevé. Després ens trobem amb pastissos-lleis impossibles de pair i apa, a tirar endavant qual fugida desesperada o matraca impassible que potser espera que la tàctica gota malaia sigui exitosa més tard que d'hora, ja se sap. 

Mentrestant, sovint es perden energies i il.lusions inspiradores pel camí. No sempre, malgrat el desencís reiterat des de molt abans de la crisi i de l'augment d'hores lectives i de la ràtio i les baixades de sou que ens permeten, admetent-ho, continuar vivint força bé, doncs ni patim amenaces de desnonament ni hem d'anar a un menjador col.lectiu, per només posar un parell d'exemples. Serà que em comparo amb els altres membres de la ja anunciada com a extinta classe treballadora. Ja se sap que la consciència no ho és sempre de l'error malgrat la professió d'ignorància. 

No sempre els projectes que intenten promoure el canvi no arriben al seu acabament. Així ha estat amb el film La educación prohibida, del qual ja es va donar notícia en aquest blog quan estava en període de realització. 

Què tal si organitzem una projecció en una reunió de claustre i ens posem a comentar i debatre en grups el seu contingut? 

Idees per a una vertadera reforma educativa

Idea I

Alguns alumnes de 2n de batxillerat fan una feina voluntària a partir de la lectura de "El món de Sofia", llibre denostat i criticat per molta gent, però que enganxa i agrada a la majoria dels adolescents que conec que l'han llegit. Gens menyspreable.

Una alumna  (A. Olmo) reflexiona sobre la diferència que hi ha entre la resposta que dóna la protagonista de la novel.la a un examen i la que volia el seu professor.

El professor demanava en l’examen que l’alumne exposés allò que havia ensenyat ell en les classes, sense necessitat d’aportar opinió pròpia o raonar la resposta. La Sofia però no havia estudiat per l’examen, i va decidir respondre les preguntes aplicant allò que havia aprés fent filosofia, raonant molt bé la resposta i fent-la seva. Així va poder respondre sense necessitat d’haver-se de memoritzar la lliçó. És a dir, Sofia va elaborar la resposta i la va contestar mitjançant la raó, en comptes de simplement transcriure allò que posava en un llibre o havia dit el professor.

Aquesta elaboració de la resposta és molt més beneficiosa per l’alumne que simplement memoritzar un temari. Primer perquè d’aquesta manera s’està prioritzant el mètode amb què s’aprèn, el qual es pot utilitzar en moltes altres ocasions. Memoritzar la lliçó serveix simplement per respondre exàmens (memorístics) sobre aquell tema, però no es pot utilitzar en gaires ocasions més. I segon, el mètode que utilitza la Sofia permet a l’alumne aprendre realment la lliçó. Si ha pogut arribar en aquell moment a la resposta mitjançant la raó, no podrà oblidar-la, ja que sempre podrà utilitzar el mateix mètode per trobar-la de nou. En canvi, és molt difícil recordar a llarg termini allò que havies memoritzat per un examen, ja que el mètode (per exemple, llegir una vegada i una altra la lliçó, llegir-la en veu alta, etc) no el pots utilitzar sempre que vulguis.

El mètode que utilitza Sofia és més natural, és a dir, està més d'acord amb la nostra naturalesa d’animals racionals. Com en la vida, l’alumne és un subjecte actiu que participa en allò que fa, no simplement ho contempla. A més, és a partir d’aquest mètode que es formen els ciutadans actius, que participen i creen ells mateixos solucions als problemes socials, sense esperar que algú altre els digui que han de fer i com ho han de fer. La democràcia, per ser realment democràcia, hauria d’educar als seus ciutadans d’aquesta manera.

Idea II