Com un company ja ha difos al
seu blog, la filosofia segueix patint l'agressió amb què ens amenaçava la LOMCE des de la seva segona versió. Es concreta la pèrdua de l'ètica com a matèria obligatòria i, per tant, accessible per a tot l'alumnat de 4t d'ESO. Es consolida també la de la història de la filosofia a 2n de batxillerat, limitada a ser una optativa de la modalitat de l'humanístic.
No ens ha fet el més mínim bé l'acceptació callada de que la filosofia pertany a l'àmbit de les humanitats, de manera que pateix ara el recés que les humanitats en general ja suporten des de la primera versió de la LOGSE, llei que tenia importants virtuts que renovaven el sistema educatiu i algunes mancances evidents.
No ens ha fet el més mínim bé una resignació fatalista barrejada amb una mena de possibilisme pràctic que acaba sent una espècie de corporativisme encobert: tindrem les hores de la matèria alternativa a la religió de 1r a 4t de l'ESO. Els llocs de treball no perillen, perilla la feina que havíem entès que era la nostra feina fins no fa gaire.
A Catalunya, havent suportat amb silenci i fins i tot complaença identitària, disposar de menys hores de classe que a la resta de l'Estat espanyol tant a l'ètica de 4t d'ESO com a la filosofia de 1r de batxillerat, el futur es presenta més fosc encara. Ens van retallar les hores quan no es retallava res a ningú. Vam ser diluïts en un departament de ciències socials on sovint sembla una provocació demanar que filosofia aparegui al ròtol de la porta compartida per decret, que no per gust ni per convicció, ni molt menys per una divisió dels sabers que tingui sentit.
Entre els tabús amb què hem conviscut els darrers anys, no és el menor el de la crítica a la responsabilitat del professorat de filosofia en la seva situació. Les pilotes, com a tot arreu, sempre fora. L'obsessió de la frontera ha estat i és la pràctica de la trinxera intel.lectual al saló, al petit comité, al grup de professors voluntariós que sempre és el mateix que està a totes les mogudes, o casi. I amb això hem d'anar tirant perquè no tenim res millor, ni signes en el futur proper de cap canvi de tendència, a dir de la meva modesta capacitat d'anàlisi i prospecció.
Llegia a una pàgina de facebook la resposta tòpic d'una professora de filosofia davant la situació amb què ja es veu que es quedarà la filosofia a la secundària. I fora de Catalunya estan de sort comparats amb nosaltres. Aquí perdrem també les hores de l'optativa de psicologia-sociologia a batxillerat, tan profitoses i estimulants sovint. Aquella professora va dir allò de fer de la necessitat, virtut. M'hi esforço en trobar-li virtut a la presència mediocre i marginada de la filosofia, però em costa. La virtut no va ser mai un ideal atractiu per a mi.
Així que em queden les preguntes com fletxes de punxa ben afilada, enverinada si pot ser, que facin mal si cal. Preguntes que cavalquin lleugeres per no poder ser capturades, copsades i respostes en el marc d'alguna doctrina especialitzada més, de les que van substituir la filia de la sofia per un reducte de logia i, per tant, de poder.
Hi ha una filosofia conversa en potència i en acte, que es queda amb la LOMCE, tot i que aquesta li faci canviar el cognom, oblidar l'origen i pagar el preu de les pròpies creences per a sobreviure al sistema educatiu. I hi ha, espero, una altra que fa de les preguntes l'autèntica virtut de la filosofia, sempre i ara tan necessària.
No importa que ens diguin que ja n'hi ha prou.
Ni que ens quedem sols. Sempre pagarà la pena fer preguntes, ni que deixem de fer-les. Així ens ho diu
aquest còmic trobat a una pàgina de didàctica de la filosofia a facebook gràcies a W.T.
