Resistència II

La cursiva és meva. La resta, de la xerrada de Sir Ken Robinson, expert en educació que els actuals i futurs professors haurien de conèixer. La xerrada la podeu gaudir aquí.

Com és el sistema educatiu que tenim	Com podria ser, com hauria de ser per aconseguir superar el fracàs escolar i ensenyar , és a dir, fer aprendre
Uniformització: educació basada en la conformitat Es reforça l’aprenentatge (en hores) de ciència i matemàtica (podem afegir tecnologia) Es marginen les arts, les humanitats i l’educació física (o l’educació física s’entén com a activitat esportiva i competitiva estandarditzada) No es desenvolupa la totalitat de les capacitats dels infants o dels joves Podem pensar en els “projectes” que es desenvolupen, I en que  la llengua té un sentit funcional i comunicatiu, que no expressiu ni personal. Realització de tasques “administratives de baix grau”: tasques escolars repetitives i que suposen aprenentatges pobres Excés de diagnòstics de TDAH	Basat en la naturalesa diferent i diversa de l’ésser humà Per a desenvolupar la totalitat de les capacitats dels infants i dels joves cal que les arts, les humanitats i l’educació física tinguin la mateixa  importància que les ciències i les matemàtiques Fomenta l’aprenentatge actiu i el desenvolupament integral dels infants i dels joves: ensenyament individualitzat
Ensenyament transmissiu Docència: professió desprofessionalitzada, no es contribueix a la millora professional del professor Centrada en l’avaluació, no en l’aprenentatge Els professors no ensenyen si els alumnes no aproven els exàmens Avaluació estandarditzada Cultura del compliment: contra la curiositat i la creativitat (exercicis rutinaris i repetitius, lliurament de programacions rígides  i de graelles de control amb ítems pre-fixats, lliurament d’exàmens, realització i valoració dels resultats a partir d’això, preparació per a exàmens externs )	El motor de l’èxit és la curiositat natural Docència: professió creativa El professor no transmet: guia, estimula, provoca, involucra Hi ha ensenyament quan hi ha aprenentatge Avaluació com a diagnòstic, no com a finalitat Avaluació individualitzada
No desenvolupa la creativitat ni dels alumnes ni dels professors. Estandardització de l’aprenentatge i de l’ensenyament Sentit: realitzar tasques (fer activitats, sortides, deures...) Estatus docent: no s’inverteix ( no es tracta de diners, sinó de donar oportunitats de desenvolupament professional, més enllà de projectes “decoratius” o “institucionals”) La innovació i la creativitat no només no es fomenten, sinó que es bloquegen, s’impedeixen Tot ho decideixen els equips directius Lideratge de centres educatius: ordre (organització: horaris, guàrdies, disciplina,assignació de recursos, etc...) i control( faltes d’assistència, retards, lliurament de documents, actes, assistència a reunions, compliment de decisions imposades diverses...)	La vida humana és creativa: construïm la nostra vida, també el coneixement Individualització de l’aprenentatge  i també de l’ensenyament Sentit de l’assoliment: diferent per a cada individu Invertir en el desenvolupament dels docents: els millors, però també els més creatius, innovadors L’educació té lloc entre alumnes i professor: lloc de decisions Lideratge: control del clima! Crear condicions perquè sorgeixi la vida amagada, perquè pugui desenvolupar-se la llavor

Sí es pot

I si creieu que no, que no es poden fer classes sense llibre de text, en paper o digitals, al menys impliqueu-vos i feu alguna cosa per a aconseguir que tinguin un preu accessible a totes les famílies aquí. 

No serveix com a argument per continuar donant l'esquena als problemes de les famílies senyalar que els nois i noies tinguin mòbil. Els llibres continuen sent cars, primera raó. Els mòbils es continuen regalant per a fomentar el consum, segona raó. El nostre compromís professional no ha de quedar-se al marge de la situació econòmica de les famílies, al contrari. 

Per últim, al menys en aquesta entrada al blog, afegir que no es perden sense llibre els que han après a utilitzar els dispositius mòbils sense guia ni ajuda. Es podria provar a deixar-los aprendre amb autonomia, perquè el que costa aprendre és a anar de la mà d'un altre que marca un pas diferent del propi. Amb el propi pas no es cau ningú normalment. 

Escalfant motors per a l'inici de curs: brmm, brmmm, brmmmmmm!

Signes esperançadors de canvi malgrat tot

Google + sembla ser l'experiment de xarxa social que més s'avé amb el nostre institut. Sembla difícil ara per ara treballar amb la connexió oberta i respondre amb autoritat ben fonamentada i sense por als reptes que planteja l'ús de les moltes opcions obertes a partir de que les TIC se'ns han quedat a l'aula. És un signe esperançador la curiositat i l'interés despertat per google +, coherent amb haver optat per tirar endavant, malgrat l'oportunitat que ens va donar la consellera per a involucionar. Tinc la impressió que alguns ho van fer amb l'expectativa de quedar-se com ja feia temps estaven i encara estan. Aquests potser ja han començat a tenir un indici de que no serà possible, però no deu haver arribat a la seva consciència i les resistències inconscients són fortes. Pseudoarguments basats en criteris de comoditat dels professors i negativitats destil.lades sense descans no poden impedir el canvi ja present.

Malgrat ser el professorat un col.lectiu majoritàriament refractari als canvis i instal.lat massa sovint en la queixa permanent, potser ara que les raons objectives no ens permeten mirar cap una banda on no hi sigui present la crisi econòmicofinancera, haurem d'assumir la part de fracàs que ens toca i començar a adaptar-nos d'una vegada al temps que corre sense parar i sense demanar si estem preparats per córrer.

Potser ara sortirà a la llum, voluntariosament, sense hores de dedicació ni extres de reconeixement divers, el millor de tots nosaltres: la nostra professionalitat. D'entrada, s'obren portes, somriures, diàlegs: elements indispensables per poder fer més que somniar, que pensar en el canvi. 

Aquí us deixo unes cites que ens poden servir de meditació quan ens assetgi algú amb enyorança del BUP i/o del COU, com m'ha passat a mi aquesta setmana.

Citas y frases. Educación, creatividad, talento.

View more presentations from Juanfra Álvarez Herrero

Per acabar aquesta entrada prèvia a l'inici de curs i continuant encara fent la travessa del desert, suggereixo aplicar les recomanacions d'aquest company de professió suggerides per un altre company de filosofia relatives a fomentar la motivació dels nostres alumnes. De la teva reacció depèn la teva professionalitat, mira que et dic...

I si no teniu prou, busqueu al proper claustre al/ a la líder d'entre nosaltres. Els signes externs sembla ser que són la clau del seu èxit...

Decàleg del bon professor

Ho he trobat a un blog d'un company de professió i no m'he pogut estar d'afegir l'entrada. Estic en dies de vacances, de reflexió  i passa que descobreixo, a poc que miri, que no estic sola. Tot i malgrat les aparences...

"He encontrado este decálogo traspapelado en casa. Lo escribió Pedro Morales, un excelente profesor -hoy retirado- de la Universidad Pontificia Comillas que me enseñó Estadística, entre otras muchas cosas. Por supuesto, sólo servía para profesores universitarios. Hoy los profesores somos otra cosa.


1. Nunca comuniques a tus alumnos los objetivos de la asignatura, si es que alguna vez los has pensado, Los alumnos podrían llegar a darse cuenta de que la asignatura es inútil.

2. La información es una fuente de poder: si no quieres perderlo, mantente siempre en una cierta ambigüedad. No des normas claras, ni mucho menos digas qué y cómo vas a evaluar. Te expones a perder autoridad o que tus alumnos dejen de venir a clase (¿por qué iban a hacerlo?). Cuanto menos te definas estarás más a salvo de las críticas.

3. Empéñate en explicar toda la asignatura en tiempo de clase: puedes dar por supuesto que tus alumnos no saben leer. Además, si no te pasas toda la clase explicando, tus alumnos podrían llegar a darse cuenta de que no sabes hacer otra cosa.

4. Convierte tus clases en clase de dictado. Cuanto más copien tus alumnos, mejor, y cuanto más deprisa, mejor todavía: así no habrá tiempo para preguntas inútiles o incómodas. Además, si las cosas van mal, se deberá siempre a los malos apuntes, no a tus malas explicaciones.

5. Evalúa solamente al final del curso o con pocos exámenes parciales, o por lo menos, y esto es lo más importante, con muy pocas preguntas. A la emoción del examen añadirás la emoción de la lotería. Y ya sabemos todos que el que no sabe una o dos preguntas, no puede saber ninguna otra.

6. No se te ocurra evaluar con frecuencia a lo largo del curso, aunque sea de una manera más sencilla e informal y con métodos diversos, porque los alumnos podrían enterarse de lo que saben, de lo que no saben y de lo que deberían saber. Si esto llega a ocurrir te expones a tener que aprobar a todos al final y sufriría tu prestigio respecto a tu alto nivel de exigencia.


7. No caigas en la tentación de utilizar artículos de periódicos, revistas, vídeos, páginas web o blogs que tengan que ver con tu asignatura, ni mucho menos utilices un blog con tus alumnos o aproveches la información disponible en Internet. Mantén el prestigio de la ciencia pura.

8. Nunca confíes en la motivación de tus alumnos ni en su capacidad de aportar algo que merezca la pena. Si estudian es porque no tienen otra cosa mejor que hacer.

9. Convéncete de que somos pobrísimos y de que la escasez de medios nos impide hacer las cosas mejor. Fotocopiar sale carísimo. Si en tu centro hay posibilidad de utilizar Internet, ordenadores, cañones u otros cachivaches tecnológicos, no lo hagas: esos juguetes infantilizan la clase.

10. Cuando no puedas echar la culpa a los alumnos de lo mal que van las cosas, échasela al sistema. Los profesores somos ciudadanos por encima de toda sospecha.

NOTA: Cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia."

Als meus alumnes: Que la força ens acompanyi al tornar a les aules en un nou any!

Principis a l'inici de curs